La vida d’un gat feral no és fàcil. Conviuen constantment amb tota mena de perills com atropellaments, malalties, atacs de gossos o d’altres animals, baralles territorials, enverinaments… L’esperança de vida dels gats de carrer és molt menor que la d’un gat domèstic. Però no sempre és així… Ens agradaria explicar-vos la història de la Princesa del Ravalet.
La Princesa del Ravalet ens va deixar fa pocs mesos després de viure més de quinze anys al carrer. Tot un rècord que no hagués estat possible sense la tasca que fem les voluntàries de les colònies i tot el nostre amor.
La Princesa era una gata educada, discreta i molt tranquil·la. Amb el seu esmòquing blanc i negre, ens esperava sempre religiosament al mateix lloc amb ganes de jugar i de menjar-se una de les llaunetes que li portàvem. Evitava els conflictes amb altres gats i era tan bona que si no ens quedàvem allà mentre es menjava el paté, de seguida se’l cruspien altres gats. La nostra desdentegada preferida es prenia el seu temps per gaudir d’aquell àpat tan esperat.
No és fàcil treure un gat del carrer, sobretot si hi ha viscut tota la seva vida. Els agrada la seva llibertat i no s’acaben d’acostumar a la vida en una casa. Gràcies a la cura que les voluntàries tenim de les colònies de gats, molts d’ells poden gaudir d’una vida bonica malgrat tots els perills. Els donem menjar, els portem al veterinari si estan ferits o malalts, controlem la seva reproducció i en tenim cura en cases d’acollida o a la protectora, quan és necessari.
Només els gats i gates del carrer saben com n’és de dur viure-hi. L’últim hivern que la Princesa del Ravalet ens va acompanyar va ser especialment difícil. Un gat més jove li va prendre el seu lloc segur on dormia i ella, tan prudent, es va quedar rondant per allà, buscant qualsevol lloc sota els cotxes. Va ser qüestió de temps que es posés malalta i de seguida ens la vam endur al refugi on vam aconseguir que es refés.
Va viure els últims mesos de la seva vida a la gatera on vam poder veure com se li il·luminaven els ulls de nou al tenir un lloc segur on dormir, altre cop. Però la nostra alegria va durar poc i va tenir una recaiguda de la qual no se’n va sortir. Va marxar acompanyada fins al final per dues de les persones que més n’havien tingut cura els últims anys.
Aquesta és la història de la nostra Princesa del Ravalet, però podria ser la de moltes altres gates i gats que lluiten cada dia per sobreviure al carrer.
Associació Aprodega, tenim cura dels gats de les colònies. Ens ajudes? Linktr.ee/Aprodega
