La passió pel poble de la Gemma Pérez s’ha traduït en el perfil de @lavilassarenca a Instagram. Una plataforma des de la qual difon curiositats, anècdotes i la història de Vilassar de Mar. Mestre de professió, el projecte personal que l’ha endinsat dins de llibres, articles i l’ha unit amb un sentiment de pertinença a la vila que l’ha vist créixer: “Penso que com més informació es té dels llocs, més es cuida l’entorn”, explica a Tribuna Maresme. La seva tasca de difusió s’alinea amb la idea i és que els vídeos descobreixen el que tenim més a prop.
Com i per què vas crear @lavilassarenca?
Vaig començar aquest agost passat, el de 2025. Va ser d’una manera bastant impulsiva. El tema del patrimoni i la història és un tema que sempre m’ha interessat, i el fet que em costés de trobar informació i que alguns llibres ja no estiguessin a la venda i només els trobés a la biblioteca, em va fer creure que era informació que havia d’estar més a l’abast.
Instagram és una xarxa que arriba a molta gent, el sentiment de pertinença neix quan coneixes una cosa i, per tant, l’acabes estimant i volent-la preservar i cuidar. Sempre penso que com més informació es té dels llocs i de la història, més es cuida l’entorn.
D’on et neix la curiositat i l’interès per la història local de Vilassar de Mar?
Des de molt petita m’ha interessat molt la història, el passat i sobretot com eren els espais que jo visitava o freqüentava. Sempre m’ha agradat imaginar com eren els llocs abans, o anècdotes de quan la gent gran era petita, com es vivia i quina era la vida quotidiana.
Tota la meva vida he preguntat molt als veïns, als avis, als pares… També un dels projectes que va fer que em nasqués més interès per Vilassar va ser fer el meu arbre genealògic. L’origen familiar és una cosa que sempre m’ha despertat curiositat, i hi ha una branca familiar que és tota de Vilassar, això també em va fer investigar molt i llegir moltes coses sobre el poble.
Ets la imatge de curiositats, anècdotes i històries del poble. Quan ho veuen els teus coneguts vilassarencs, què et diuen?
Ha tingut molt bona rebuda, de fet tothom em diu que no deixi de fer-ho i em fa molta il·lusió que la gent s’apassioni com ho faig jo amb tots aquests temes. Jo sempre m’he considerat nostàlgica i romàntica en aquest aspecte i m’agrada molt saber coses noves. Hi ha persones que em segueixen i em parlen, m’expliquen coses de les seves famílies o em suggereixen temes, o coses que puc investigar per a fer més contingut històric del poble.
Em sembla brutal que la gent es bolqui i tingui ganes de compartir els seus testimonis sobre els temes que explico, hi ha molta gent que aporta coses noves i les afegeixo a les descripcions dels vídeos.
Per què creus que és important mantenir viva la memòria del poble?
Des de molt petita m’ha interessat molt la història, el passat i sobretot com eren els espais que jo visitava o freqüentava. Sempre m’ha agradat imaginar com eren els llocs abans, o anècdotes de quan la gent gran era petita, com es vivia i quina era la vida quotidiana.
Des que tinc memòria, he preguntat molt als veïns, als avis, als pares… També un dels projectes que va fer que em nasqués més interès per Vilassar va ser fer el meu arbre genealògic. L’origen familiar és una cosa que sempre m’ha despertat curiositat, i hi ha una branca familiar que és tota de Vilassar, això també em va fer investigar molt i llegir moltes coses sobre el poble.
T’ha canviat la mirada sobre el poble després de tot el que has investigat?
No, en tot cas m’ha confirmat que m’estimo el poble tal com és i m’ha ajudat a entendre molt com és el poble d’ara. Saber coses del passat ajuda molt a analitzar el present.
És difícil la tasca? Què és el més complex de les càpsules que publiques?
No em sembla difícil perquè és una cosa que m’agrada molt fer, i quan es fa el que ens agrada, doncs, es fa a gust. La complexitat depèn molt dels temes que parlo, hi ha temes que són molt fàcils perquè hi ha ple d’informació, d’altres temes que costa molt trobar imatges o d’altres que costa trobar informació completa. La part que em fa més mandra és la d’edició dels vídeos.
En fer-ho a través de les xarxes socials, notes que hi ha interès real per la història local entre els joves?
Noto que amb les xarxes s’ha arribat a gent més jove, però hi ha seguidors de totes les edats. L’objectiu principal era arribar a les escoles i que poguessin fer servir els vídeos d’una manera didàctica per treballar el poble, finalment ha resultat interessant a altra gent i el perfil ha agafat un altre caire més global.
Publiques els vídeos desinteressadament, quin recorregut li vols donar al perfil?
Publico els vídeos de manera desinteressada i ho vull continuar fent així, penso que si no perd el sentit. És una cosa que faig pel poble, però que també faig per mi. Ja em sembla bé que s’hagi convertit en una activitat que faig en el meu temps lliure i quan puc. El recorregut que li vull donar no el sé, crec que em deixo portar i penso que el que ho fa especial és que ho faig amb l’únic objectiu de compartir i això no té preu.
