Escultura (Lavaill) i poesia (Llorca), poeta i escultor unint les elles dels seus cognoms. Vet aquí els termes del diàleg creatiu que us proposem i que parteix d’una primera col·laboració entre l’obra de Philippe Lavaill i la meva: el poema “Cavall d’aigua”, inscrit en una peça artística presentada el 2013 en l’exposició “Sculptures à ciel ouvert” a Canet en Roussillon.
Des de llavors, ha madurat la idea d’oferir al públic/lector el que podríem anomenar la visualització escultòrica de la poesia. El resultat: la inauguració al Museu Enric Monjo de l’exposició “Gliptopoètica”, un mot que transforma el concepte clàssic de gliptoteca -comprès com a col·lecció de pedres fines gravades i, per extensió, d’escultures- per afegir obertament a l’art escultòric la dimensió de la paraula poètica.
Poesia en la pedra i amb la pedra, perquè, en mans de Lavaill, es concreta com a signe inscrit, però també com a motiu inspirador que vertebra el sentit de l’exposició a partir de diversos poemes provinents, sobretot, del meu llibre Calendari d’instints.
Gliptopoètica és un cant a la bellesa, a la llibertat i a la col·laboració entre creadors perquè el públic lector miri i llegeixi, toqui i escolti els missatges reveladors de l’art. LavaillLlorca.
L’exposició es podrà veure del 3 de setembre al 5 de novembre al Museu Monjo de Vilassar de Mar.
