Josep Baqués, el lirisme màgic d’un artista inoblidable

Ferran Planel.  Escriptor
353

Just a les acaballes del dictador, amb la veu i la guitarra de Quico Pi de la Serra, la cultura rimava amb obertura i dictadura. I ho feia amb un bon reguitzell de més mots, com censura, usura, magistratura, vestidura i confitura —per citar-ne alguns. També amb paraules que defineixen camps de les arts, com literatura, pintura, arquitectura i escultura. En aquells temps la cultura no arribava a tothom per interessos del règim; avui —tot i sense règim— no tothom arriba a la cultura, per interessos dels mateixos que llavors ja ens volien ignorants.

A Premià de Dalt tenim la sort de gaudir d’un bon teixit associatiu que vetlla per la cultura en diferents àmbits. El passat 4 d’octubre, de la mà de l’Associació Art Primilia i amb la col·laboració de l’Ajuntament, el Museu d’aquesta localitat maresmenca va obrir les portes a l’exposició ‘Lirisme màgic’ amb obres de Josep Baqués. Un esdeveniment, on en el seu acte inaugural es va fer rimar cultura amb pintura i literatura. Es van exposar quinze quadres de l’homenatjat pintor, acompanyats del poema que, cadascun d’ells, havia inspirat als quinze poetes que hi participaren.

De la seva qualitat com a artista i de les característiques d’una obra plena de lirisme i màgia, que sovinteja les figures femenines, els cavalls, les mans i els bodegons, en va deixar bona constància en Joan Pasqual, comissari de l’exposició i membre fundador de l’Associació Art Primilia, com també ho va ser Josep Baqués.

La Lídia i l’Álvaro, filla i net—respectivament— del pintor, van adreçar unes paraules en representació de la família, que mitjançant un sorteig, va donar una de les seves obres al públic present.

Tancà l’acte en Josep Triadó, alcalde de Premià de Dalt, lloant un cop més el que ja s’havia repetit en els parlaments anteriors: la generositat i disposició del pintor a ajudar als qui l’envoltaven, i la seva manera de ser, sempre oberta i acollidora, que el convertia en un amic fidel i un referent humà per als qui el coneixíem. Triadó, amb aquelles paraules tan seves, que té per costum utilitzar en els actes on l’art és protagonista, mostrà el seu agraïment a Josep Baqués, “per portar el món de la cultura a Premià de Dalt, i Premià de Dalt al món de la cultura”.

Els assistents quedàrem embadalits amb la bellesa etèria que impregna tota la seva obra, que sempre convida a l’espectador a un viatge d’emocions i reflexions profundes.

Malauradament, Josep Baqués ens va deixar l’any 2021 a l’edat de vuitanta-vuit anys. Vagi des d’aquí el reconeixement i agraïment de tots els qui vàrem tenir la sort de compartir l’art i la cultura amb ell.