Votarem!… I vam votar.
Quan la dignitat, l’honestedat i la solidaritat són inherents en els gestos, però també en el fons; quan la memòria ens permet perdonar, però no pas oblidar; quan la gent és decidida, ferma i perseverant; quan tot això passa, és difícil doblegar un poble. El nostre legítim President, Carles Puigdemont, en l’última ofrena al President Màrtir, va dir: “A Companys el van assassinar en nom de l’ordre i la legalitat establerta”. D’ell, d’en Companys, tots en tenim ben present aquelles tan sentides seves paraules: “Tornarem a lluitar, tornarem a sofrir, tornarem a vèncer”. I des que aquestes van ser dites, hem lluitat, hem sofert i ara estem vencent.
L’ordre i la legalitat establerta, amb 77 anys de diferència, ha acabat empresonant a líders de la societat civil, a més de mig govern de la Generalitat i ha fet que la resta s’hagi hagut d’exiliar. És evident que Espanya no ha canviat gaire. Certament els uniformes militars han deixat pas als vestits d’acurat tall i corbata, però respecte als drets dels catalans, als governants del “indisoluble estado español”, ben bé els podríem aplicar aquella frase que s’atribueix a Fernando VII: “Son los mismos perros con distintos collares”.
És innegable que ens ho estan posant difícil, però estem vencent i vencerem. I ho farem essent molts el 7 de desembre a Brussel·les i desbordant les urnes el 21D de vots independentistes. Ho farem com sabem fer-ho, pacíficament i democràticament.
Que omplirem Brussel·les no en tinc cap dubte. Que el 21D guanyarem a les urnes, tampoc. Però hem de sumar tots els esforços, perquè el resultat sigui contundent. El 21D no són unes eleccions autonòmiques més, el 21D hem de restituir el poder al legítim govern de la Generalitat amb el nostre President al capdavant. El govern que ens ha dut on som, perquè així el poble li havia demanat. Que ningú s’enganyi, perquè el govern no ens ha enganyat.
En ple segle XXI ha de ser possible assolir la independència sense vessament de sang i per això les coses s’han fet bé. Nosaltres hi som, al segle XXI. És Espanya qui té el rellotge aturat. Ens cal trobar un rellotger.
A Brussel·les obrirem els ulls a Europa, però el 21D hem d’enlluernar al món. Ara no ens podem rendir.
