El concepte de persones amb cures de llarga durada engloba les necessitats biopsicosocials que poden presentar les persones al llarg del seus processos de malaltia crònica, discapacitat o dependència. Les necessitats biopsicosocials (biomèdiques, psicològiques, socials i mediambientals) són el conjunt d’aspectes que ens constitueixen com a persones, segons un model multidimensional que es sustenta en el principi d’integralitat.
La integralitat es un principi indispensable per tal d’oferir una bona atenció […] però també constitueix l’eix orientador del disseny del sistemes d’ajuda i protecció social amb la finalitat de possibilitar que la regulació, la planificació, l’organització i la gestió dels diferents serveis contempli la coordinació entre ells.
(Rodriguez P. 2014 )
Es tracta d’aprofundir en un canvi de paradigma inevitable al mateix temps que necessari i que ha de dirigir als equips de professionals que acompanyem a les persones durant aquest camí de llarga durada, a la millora constant i a no perdre mai de vista que no es pot parlar de sostenibilitat de vida si no es respecten les llibertats fonamentals i la dignitat humana. S’entén des de la perspectiva de donar a aquestes persones el protagonisme i la possibilitat de participar de forma prioritària a la planificació de les mencionades cures per tal que incloguin els seus desitjos i les seves preferències, a més de la preservació dels seus drets.
En el marc europeu dels drets de les persones amb discapacitat (ratificat a Espanya al 2008), que tenen com objectiu general: promoure, protegir i assegurar el gaudi ple, en condicions d’igualtat dels drets fonamentals i llibertats a totes les persones amb discapacitat, promovent al mateix temps el respecte per la seva dignitat inherent; l’acció social ha de convertir-se en el principal laboratori de la veritable innovació.
Tot aquest plantejament és, en ell mateix, una innovació social, fruit del desenvolupament de noves idees (productes, serveis o models) que donen resposta a necessitats socials i creen noves relacions i col·laboracions. Són per tant un conjunt de noves solucions emergents que afecten a la interacció social, dirigides a millorar el benestar humà i potenciar la capacitat dels individus per actuar.
