La convivència és símptoma de salut social, benestar i felicitat col·lectiva. Crec que a Catalunya podem donar-li un aprovat a la nostra convivència política, però hem de mantenir-la i millorar-la amb més respecte i tolerància, fins i tot perdonant. Per sentir-se feliços, les societats necessiten amics dins del grup, aquest sentiment d’amistat entre catalans i la resta d’espanyols, és el que en situacions extremes com la crisi actual, ens redueixen la possibilitat del suïcidi col·lectiu separatista.
La necessitat dels altres (el contrari, el soci, l’adversari, el compatriota…) és intrínseca, necessària i consubstancial a la convivència. Catalunya sense Girona no seria Catalunya, seria una altra cosa i viceversa. Encara més, avui, gràcies a les comunicacions, s’han reduït les distàncies i la globalització és un fet “in crescendo”. La interdependència és major i segueix augmentant progressivament.
Crec que hem de millorar les relacions entre els espanyols mantenint unes bones i fluïdes comunicacions i buscar activitats conjuntes que uneixin i apropin. L’Administració ha de ser equitativa, sense favoritismes entre els seus administrats, s’ha de fomentar la solidaritat enfront de l’individualisme buscant el bé comú de la societat.
Entre la covardia de la dependència i la temeritat de la independència, tenim la virtut de la interdependència.
La interdependència ens dóna la nostra condició social, vivim en societat i som gregaris, pertanyem a una societat cada dia més propera i variada, solament interrelacionant-nos amb els altres podem suprimir el nostre egoisme. La generositat és la virtut no solament de donar, sinó també d’entendre els altres. La independència no deixa de ser una forma d’egoisme al no voler compartir i entendre’s.
A més, la interdependència en positiu ens recorda que l’èxit dels altres és el meu triomf. Així hem vist fa poc, com el triomf de la selecció espanyola de futbol, ha estat l’èxit del Barça, del Real Madrid, etc.
Així com l’univers està en expansió, el creixement de la nostra societat és imparable, la unitat europea és fruit entre altres coses de l’expansió, la qual disminueix la pressió interna de les nacions que la integren en créixer el seu marc.
La varietat d’Espanya ens enriqueix, som mútuament responsables i compartim uns valors i principis, una història i cultures, una socioeconomia i política, una situació geofísica i climàtica, que en diferents posicions, desenvolupem sempre junts des de fa centenars d’anys.
Som un permanent moviment interdependent.
