“Isa Solá ens descobreix que ningú és petit per fer coses grans”

Text: Albert Calls  // Foto: Cedides
196

El llibre ‘Lo que no se da se pierde’ (Plataforma Editorial), de la periodista  Mey Zamora (Barcelona, 1964), ressegueix la trajectòria vital de la religiosa Isa Solá, vinculada a Cabrera de Mar, que l’any 2016, als 51 anys, va ser assassinada a Haití, on realitzava una important tasca humanitària. Parlem amb l’autora sobre la figura i el llegat d’Isa Solá, una missionera que va dedicar la seva vida a ajudar a les persones més febles de la societat, tot un exemple i un referent que perdura en el temps.

Isa Solá amb un grup de nens d’Haití

Quins són els eixos que van definir la vida d’Isa Solá?
L’Isa Solá va ser una persona amb unes conviccions fermes i clares des de molt jove. El motor de la seva vida va ser fer allò que el cor li demanava, guiar-se per ell. Així, ja en l’adolescència, va començar a dedicar temps als més necessitats del seu entorn, a Vilassar de Mar, primer, i en algunes poblacions del sud d’Espanya, després. La seva vocació religiosa va estar sempre enfocada al servei i cura dels desfavorits. Ja com a monja de Jesús – Maria va exercir plenament de missionera, el seu anhel des de jove. Ho va fer durant vint anys a Guinea Equatorial i a Haití. El servei i l’entrega van ser des del principi i fins al darrer moment els seus eixos vitals.

Com es van conèixer?
Érem companyes al col·legi de Jesús – Maria Sant Gervasi a Barcelona. I encara que no anàvem al mateix curs ­-ens portàvem un any- sí que vam compartir viatges i activitats de voluntariat durant l’adolescència i joventut. Recordo amb especial afecte els dies d’estiu que vam passar a Macael (Almeria) col·laborant amb les religioses. Ajudàvem a les famílies atenent als seus fills mentre treballaven, organitzant activitats lúdiques i també de reforç escolar. Era una experiència de convivència molt enriquidora per a tothom. Nosaltres vam descobrir allà moltes coses i vam rebre molt més del que donàvem. Isa va expressar en un d’aquells estius el seu desig de ser religiosa.

Quan sent la necessitat d’escriure el llibre? Quin procediment va seguir per recollir la informació i redactar-lo?
El mateix dia de la seva mort ja em van trucar del diari La Vanguardia per recollir el meu testimoni. La notícia inesperada i brutal del seu assassinat va generar una allau de reaccions entre les companyes de col·legi. Molt ràpidament vam començar a recordar experiències i imatges que havíem compartit amb ella. Entre la incredulitat i la tristesa s’imposava un desig de reivindicar l’Isa i de mostrar el que estava fent a Haití. Paral·lelament vaig parlar amb moltes religioses de Jesús – Maria amb les que seguia tenint relació. Totes tenien també històries per explicar de la vida de l’Isa. I així vaig anar recollint impressions, primer de forma informal. Als dos mesos de la seva mort ja em vaig plantejar que tots aquells testimonis podrien ajudar a perfilar un retrat de la seva figura. Vaig contactar amb el seu germà Javier i amb la màxima responsable de la congregació. A tots dos els vaig explicar les meves intencions de treballar periodísticament en la vida de l’Isa per donar-la a conèixer. Van ser molt receptius i col·laboradors. Era un moment de dol i de gran dolor però la seva generositat em va permetre accedir a molta gent i a molta documentació personal. Vaig contactar amb un centenar de persones que van conèixer a l’Isa en diferents llocs i moments. Van ser dos anys d’entrevistes presencials, per telèfon, per correu… dos anys també d’endinsar-me en la història de les seves terres de missió i de llegir escrits i correspondència per finalment seleccionar aquells moments vitals que poguessin expressar millor l’essència de la seva vida. La seva abrupta i prematura mort ens ha permès captar a la fi la coherència amb què va viure.


“L’Isa Solá va ser una persona amb unes conviccions fermes i clares des de molt jove. El motor de la seva vida va ser fer allò que el cor li demanava, guiar-se per ell”.

“Per fer el llibre vaig contactar amb un centenar de persones que van conèixer a l’Isa en diferents llocs i moments. Van ser dos anys d’entrevistes presencials, per telèfon, per correu…”

“La seva abrupta i prematura mort ens ha permès captar a la fi la coherència amb què va viure”.

“En molts llocs continua la cadena de bondat i generositat d’Isa Solá. Qui ha conegut algú així queda tocat i sent la necessitat de seguir difonent aquesta missió”.

“La seva figura és la d’una dona, monja, compromesa, vital, alegre, feminista, artista… una dona dels nostres dies, que ens descobreix que ningú és petit per fer coses grans”.

Isa Solá va ser, sobretot, una persona religiosa que va dedicar la seva vida als altres. Com perdura avui en dia el seu llegat?
El seu llegat perdura i viu a totes les persones que la van conèixer, van treballar amb ella i van compartir experiències i afectes. El seu llegat és a Barcelona, ​​Cabrera de Mar, València, Madrid, Ebibeyin, Port-au-Prince… En molts llocs continua la cadena de bondat i generositat. Qui ha conegut algú així queda tocat i sent la necessitat de seguir difonent aquesta missió. Arran del llibre, altres persones que no la coneixien s’han apropat al seu món i a la seva feina. I l’impacte que els ha causat les porta a donar suport a projectes que l’Isa va posar en marxa i a crear-ne de nous. És molt bonic.

El projecte solidari d’Haití segueix? Com s’hi pot col·laborar i contactar?
Ella va sobreviure a Haití al devastador terratrèmol de l’any 2010. Haití tenia molt poc i es va quedar sense res. Deu anys més tard el país segueix en l’extrema pobresa, assotat pel desgovern, la corrupció, les inclemències climàtiques i la violència social. L’Isa va crear escoles, un centre de formació professional, i una clínica mòbil. Després del terratrèmol va posar en marxa amb els ajuts rebuts i el suport de la seva congregació el taller de pròtesi Sant Josep per tractar els molts amputats que va deixar el sisme. Els ajudaven físicament i psíquicament. Aquest projecte està recolzat per un grup de sanitaris i gestors que van crear Projecte Haití (https://projectehaiti.com/). La Fundació Juntos Mejor (http://fundacionjuntosmejor.com/) s’encarrega que els donatius arribin al seu destí. L’Isa va treballar braç a braç amb els haitians perquè ells fossin en el futur els responsables del centre. I entre enormes dificultats per la situació d’emergència que viu el país, així s’està fent.

Quin missatge ens dona avui en dia el compromís religiós d’Isa Solá? Com podem adaptar-lo a les nostres vides, en aquesta societat amb tantes desigualtats?
El missatge està en el seu exemple de vida. La seva fe la va portar a actuar, pregar, escriure, cantar… Una companya religiosa deia que estava “plena de Déu”. Tenia un motor intern molt fort: treballar per la dignitat de les persones que estaven “als afores”. Ella va practicar sempre el proverbi que dona títol al llibre: “Allò que no es dona es perd”. Es va aixecar cada dia, fins i tot en la tragèdia del terratrèmol, per ajudar els altres. Conèixer l’Isa Solà és un estímul per replantejar-nos com viure les nostres vides. La seva figura és la d’una dona, monja, compromesa, vital, alegre, feminista, artista… una dona dels nostres dies, que ens descobreix que ningú és petit per fer coses grans.

COMPARTIR

FER UN COMENTARI

El teu comentari
Entri el seu nom aquí