Ja estem a la 9a edició de la Caminada contra el Càncer de mama

Montserrat Chiva.  Presidenta de l’Associació Maresme Oncològic
436

Qui ho diria que ja han passat 9 anys des de la primera Caminada contra el Càncer de mama i que  vàrem iniciar tímidament, sense pensar que tindríem tan bona acollida?

Ara ja és una caminada consolidada entre els mataronins i mataronines, edició rere edició es van sumant persones a la nostra causa.

Fa molt de goig fer recompte i veure tants participants, tants col·laboradors, caminant i finalment gaudint d’un dia tan especial per a nosaltres: l’edició anterior vàrem ser 5.500, que es diu aviat.

M’agradaria poder anomenar a totes les persones que en han ajudat a fer costat als malalts i malaltes de càncer, que en són moltes. Que han fet petites i grans accions, tant de forma grupal com amb actes individualitzats, terapeutes, voluntàries/is, col·laboradors/es, metges, infermeres, amics, familiars, institucions…

També m’agradaria poder anomenar a totes les persones que han estat a la nostra caminada, donant testimoni del seu coratge, de la seva serenor, de la seva malaltia i que malauradament ara ja no hi són. A alguns els hem conegut personalment, d’altres no, però han assistit a aquest acte tan emotiu i ho han fet acompanyats dels seus millors companys de viatge.

Cada any quan repassem les fotos de caminades anteriors ens adonem que hem fet costat a moltes persones i que malgrat el seu càncer son capaces de aportar coses noves a tots. Per a alguns serà una malaltia que es convertirà en un record del passat i que recordaran per aquells tractament agressius rebuts i alguna cicatriu que els acompanyarà per a sempre,  per d’altres serà un malaltia que portaran com una motxilla, crònica però plena d’esperança.

Però el més gran és que es pot  aprendre a viure amb una malaltia important i no per això deixar de ser feliç ni deixar d’irradiar felicitat.

Quan passem per una malaltia, sigui la que sigui, hem de posar de la nostra part, per això disposem de eines que ens ajuden a l’acceptació i reconeixement del nostre propi cos, ment i situació. Cal pensar que hi ha afectacions físiques, que cal aprendre a conviure amb elles i en alguns casos també de l’entorn familiar, de la feina, de les aficions… que es veuen trastocades i cal un nou replantejament per mirar endavant i no defallir.

La nostra capacitat mental esta infrautilitzada. La força interna és la que aflora en aquests moments de necessitat (creixement personal). De ben segur tots hem sentit la frase de “Que fort/a que ets, jo no hauria aguantat una malaltia tan important”. Doncs sí, tots la tenim.

Que ens depara el futur?, doncs que mitjançant els grans avenços que està fent la investigació, cada vegada serà més fàcil la diagnosi i la eradicació d’alguns càncers. Però de moment mentre no arribi aquest dia, nosaltres seguirem lluitant per les persones afectades de càncer, fent el que hem après “FENT COSTAT”.

Us esperem a tots.

COMPARTIR

FER UN COMENTARI

El teu comentari
Entri el seu nom aquí