La intervenció de la intel·ligència

Albert Cebrián.  Filòsof
800

Estic d’acord amb Epicur: el desig de la consciència humana és experimentar sensacions de plaer. I per aconseguir-ho és força important la creació d’un entorn a mida de les nostres necessitats.

Per a la construcció d’un entorn que satisfaci el desig de la consciència humana, els éssers humans segueixen tres línies principals d’actuació: superació dels obstacles que condueixen a allò que proporciona plaer, augment de la varietat de plaers als que tenir accés i l’aïllament del dolor.

Superació dels obstacles que condueixen a allò que proporciona plaer. Parlo de superar i no pas d’eliminar els obstacles. Amb aquest matís vull deixar clar que els obstacles queden enrere però sempre es poden recuperar per experimentar-los.

Augment de la varietat de plaers. Aquest augment s’aconsegueix per mitjà de l’eficàcia de captació dels nostres sentits (que com vaig descriure en un article anterior són onze: Vista, Oïda, Olfacte, Tacte, Gust, Memòria, Previsió, Reflexió, Comprensió, Imaginació i Moviment o Psicomotricitat). I per mitjà de l’acumulació al nostre entorn dels fenòmens reals que generen plaer.

Els nostres sentits posseeixen un nivell de captació limitat però hem aconseguit allargar aquests límits mercès fonamentalment a l’ajut del que s’anomena “intel·ligència”, la qual ha permès el desenvolupament de mecanismes de potenciació dels nostres sentits: llenguatge, tecnologia, arts… Però, què entenc per “intel·ligència”?

Considero que la intel·ligència és un determinat grau de captació per part dels onze sentits que posseïm. I com estem aconseguint augmentar progressivament el grau de captació dels nostres sentits, podem afirmar que: cada cop som més intel·ligents.

Com bé deien alguns filòsofs presocràtics, el coneixement ens pot dur a la felicitat. Si a més a més de coneixements composem el complex quadre de la intel·ligència aleshores la fita de la felicitat s’aproxima cada cop més a les nostres vides. Així doncs caldrà gaudir-la. I no necessàriament amb la moderació que proclamava Epicur sinó “a mans plenes” com ens recitava Marti i Pol.

COMPARTIR