La leishmaniosis canina és una coneguda malaltia parasitària causada per un protozou flagel·lat de la espècie Leishmania infantum que al nostre continent afecta a la major part dels països del mediterrani de forma endèmica, sent el gos la principal víctima.
En la nostre àrea geogràfica, l’única via demostrada de transmissió és mitjançant la inoculació del paràsit a través la picada d’un flebòtoms, també conegut com a mosquit, que hagi picat prèviament a un animal portador.
El període d’activitat del flebòtoms en la nostra regió es concentra entre els mesos de març i novembre, sense deixar de tenir en compte la resta de l’any, principalment a la matinada i al vespre, pel que els gossos que dormen a l’exterior durant aquests mesos també són considerats animals de risc.
Qualsevol gos és susceptible de ser picat i ser portador de la malaltia, no obstant no tots els animals portadors la desenvolupen. La presentació de signes clínics y la seva gravetat dependran principalment de la resposta immune de l’animal. Algunes races com el Pastor Alemany, el Bòxer o el Rottweiler estan més predisposades a desenvolupar la leishmaniosis, així com els mascles enfront les femelles i els animals de menys de 3 anys i més de 8.
La característica més important de la leishmaniosis canina i que dificulta el seu diagnòstic és el seu extraordinari polimorfisme clínic, és a dir, els signes clínics poden ser molt variables i poden veure’s afectats diferents òrgans i sistemes, no obstant, els més freqüents són les lesions cutànies (80% dels gossos malalts), ganglis limfàtics augmentats de mida (70-80%) i símptomes generals: febre, apatia, aprimament i atròfia muscular (40-60%)
Com podem prevenir?
Les teràpies actuals molt rarament eliminen per complet la Leishmania i encara que els pacients poden millorar fins desaparèixer els signes clínics, les recaigudes són freqüents, pel que una adequada prevenció és fonamental pel control de la leishmaniosis canina.
Existeixen dos vies diferents de prevenció. Per una banda trobem aquells productes que actuen repel·lint els flebòtoms com les pipetes i collars insecticides que contenen piretroids, que aplicats correctament i seguint les pautes adequades, redueixen notablement el risc de la picadura i la conseqüent inoculació del protozou.
Per altra banda existeixen productes que actuen estimulant el sistema immune natural de l’animal perquè davant l’entrada del protozou aquests sigui capaç de combatre’l i la malaltia no arribi a desenvolupar-se o els signes clínics siguin més lleus. Aquest efecte es pot aconseguir mitjançant l’aplicació d’una vacuna i/o l’administració d’un xarop amb efecte immunomodulador.
Cap de les mesures anteriors té un 100% d’efectivitat, pel que es recomana combinar com a mínim un producte repel·lent i un estimulador del sistema immune, sent especialment estrictes en aquells animals de major risc, i realitzant controls veterinaris periòdics per a poder detectar amb la major rapidesa possible l’aparició de la leishmaniosis.
Un consell de: NATURCENTER. C/ de les Corts, 2-4 (Cabrera de Mar). www.naturcenter.es
