La Nau Gaudí presenta l’exposició “Col·lecció Bassat Art Contemporani de Catalunya 1980-1989 (1)”, la primera mostra dedicada als anys 80.
L’exposició reuneix 57 pintures i dibuixos, 24 escultures i 3 tapissos de 28 artistes representatius d’aquest període, com són: Enric Ansesa, Eduard Arranz-Bravo, Francesc Artigau, Jim Bird, Alfons Borrell, Joan Brossa, Josep M. Codina, Miguel Condé, Xavier Corberó, Joan Cruspinera, Gabriel, Jaume Genovart, Lluís Lleó, Maño, Victor Mira, Joan Miró, Henry Moore, Aurèlia Muñoz, José Navarro Vives, Perejaume, Josep Pla-Narbona, Maria Assumpció Raventós, Antonio Saura, Antoni Tàpies, Joan Josep Tharrats, Josep Uclés, Moisès Villèlia i Zush. L’exposició també presenta una obra del mataroní Josep M. Codina, i tres escultures d’en Moisès Villèlia, vinculat també a la ciutat quan hi va residir als anys cinquanta i va crear el grup d’artistes reunits sota el nom Art Actual.
La Col·lecció Bassat – Nau Gaudí Mataró presenta 24 escultures entre les quals destaquen especialment “Cinema”, d’en Joan Brossa, homenatge a aquesta disciplina artística, que es compon d’un objecte sobre base de fusta (1988); “Lazy Moon”, de Xavier Corberó, una obra de marbre tallat sobre alumini (1982); l’obra en bronze fos “Jeune fille” (1981) d’en Joan Miró o la figura en bronze fos “Reclining woman” (1980) d’en Henry Moore. Excepte aquest últim i Joan Miró, tots aquests escultors més Gabriel i el Maño estan representats a la Nau Gaudí per primer cop.
Es presenten també per primera vegada pintures d’en Jim Bird, Perejaume, Josep M. Codina, Joan Cruspinera, Lluís Lleó, Josep Pla-Narbona, Miguel Condé i Joan Brossa; i entre elles, mereixen una menció especial la tela “Magnetita” (1981) d’Arranz Bravo; una tela sense títol de l’Alfons Borell del 1980; i un mòbil fet de canya de bambú pintada d’en Moisès Villèlia, anomenat “Maqueta Barcelona” (1980).
També s’estrena a la Nau Gaudí l’obra d’Alfons Borrell (Barcelona, 1931) un artista que sense prodigar-se gaire ha exposat a la Fundació Miró o a la Galeria Joan Prats i va captar l’atenció, entre d’altres, de Joan Eduard Cirlot o d’en Joan Brossa.
Pel que fa als dibuixos, s’exposen 11 en total d’Arranz-Bravo, Artigau, Maño, Josep Uclés, Zush i sobre tot Condé, en aquest últim cas amb obres que són un testimoni d’aquells anys vuitanta en què intensificava la seva presència a grans galeries d’Europa, com la Galerie Pudelko de Bonn.
En aquesta exposició es presenta públicament també per primera cop l’obra de dues tapisseres: Aurèlia Muñoz i M. Assumpció Raventós. La primera va ser una de les figures més destacades del tapís contemporani català, seleccionada amb Grau Garriga per representar Catalunya a la II Biennal Internacional de la Tapisseria de Lausana el 1965, i el 1969, a la IV Biennal. L’aportació real de la seva obra va ser convertir la peça tèxtil en una escultura, allunyant-se de la paret. M. Assumpció Raventós, per la seva banda, es va donar a conèixer com a pintora i gravadora i als anys vuitanta va iniciar el tipus d’obra en tapís que la caracteritzara: grans formats en alt lliç, amb zones de gran relleu i colors molt suaus. Raventós és la figura pont de l’Escola Catalana de Tapís: entre l’ortodòxia del gran artífex de la Fàbrica Aymat i l’heterodòxia del grup independent aglutinat per Aurèlia Muñoz.