“La nostra prioritat ara és ajudar les persones i la comarca a sortir de la crisi”

Text: Albert Calls  // Foto: Olga Boix
425

El nou pacte entre CiU i PP dóna un nou escenari al Consell Comarcal. Com s’entén aquesta aliança política després del passat període?
Com una nova etapa. És cert, que en la darrera legislatura vàrem formar part del govern del Consell Comarcal, gestionant l’àrea del Servei a les persones. L’experiència, des d’un punt de vista de gestió, va ser positiva. Ara bé, amb els resultats electorals a la mà, amb les converses amb les diferents formacions polítiques i, sobretot, amb l’objectiu de fer front al problema més important que té el país i, per tant, la comarca, és a dir, la crisi econòmica, l’aliança amb el Partit Popular era l’opció més adient per a tirar endavant aquest projecte. Els electors valoraran d’aquí quatre anys, si ho hem fet bé o no.

Parlem més específicament dels objectius principals que es plantegen fomentar al CCM en aquests propers quatre anys…
Ho acabo de comentar. El que hem de fer ara és donar una resposta a la crisi. Evidentment, no podem oblidar els grans reptes que com a comarca tenim, això és, la mobilitat, la cohesió, la implantació de la fibra òptica, la consolidació de l’oferta turística… però ara la nostra responsabilitat i prioritat és ajudar les persones i la comarca a sortir de la crisi.

La seva elecció va deixar fora l’opció que ho fos l’històric alcalde de Premià de Dalt, Joan Baliarda. Aquesta decisió, que va tenir la seva polèmica, ha deixat ferides internes a CiU?
No hi ha ferides internes a CiU. En Joan Baliarda ha estat i és un alcalde de referència per a Convergència i Unió del Maresme i, personalment, admiro la feina que ha fet a Premià de Dalt en els darrers anys, on ha estat capaç de deixar la seva empremta personal i política. Com a president del Consell Comarcal compto, i així li he manifestat, amb el seu bagatge com a vicepresident del CCM en la darrera legislatura i amb la seva experiència política per a tirar endavant un mandat marcat, sens dubte, per la greu crisi econòmica.

Què poden i volen fer des de l’ens per plantar cara al problema de la crisi?
Partint de la base que el CCM és una administració finalista i que, per tant, la seva raó de ser és la de donar suport a tots els ajuntaments de la comarca, el que podem i hem de fer és optimitzar més que mai els recursos i ajudar tant com puguem als 30 municipis del Maresme. Com diu el president Mas, hem de fer més amb menys, i això vol dir, sumar esforços i crear sinergies per aconseguir minimitzar en la mesura de les nostres possibilitats els efectes de la crisi econòmica.

Des del CCM i des dels ajuntaments, quina és l’aportació que es fa per pal·liar la destrucció de treball?
Com vostè sap, des dels ajuntaments estem reforçants les àrees d’atenció a les persones, justament perquè hi ha moltes famílies que ho estan passant molt malament. Donem suport en el tràmit dels diferents ajuts que atorga el govern de la Generalitat i intentem detectar aquelles situacions més crítiques per tal de donar una resposta immediata. El que tenim clar com a Consell és que l’atenció a les persones, i més en un moment com l’actual, és la nostra prioritat.

L’estructura socioeconòmica del Maresme està submergida enmig d’aquesta crisi general. On tenim la sortida, en els serveis com el turisme, en les estructures empresarials centrades en les noves tecnologies…?
Tan de bo el CCM tingués la recepta per a sortir de la crisi! El que el CCM pot fer, i de fet ja està fent, és ajudar els nous emprenedors a tirar endavant els seus projectes i crear, per tant, llocs de treball. Les vies de sortida a la crisi han de ser globals. No ens podem centrar en un sol servei o en una sola activitat econòmica. Hem de potenciar el que tenim i, sobretot, ajudar a aquells emprenedors que estan buscant vies de negoci en altres sectors, com és, per exemple, el de les noves tecnologies, entre d’altres.

Juga a favor nostre la proximitat de Barcelona i el CCM ha sabut moure amb encert aquesta carta. Es continuarà treballant per aquesta aposta estratègica?
Sí. Cal continuar treballant en aquesta línea, perquè creant sinergies, podem optimitzar recursos, que és el que la ciutadania ens està reclamant.

El desenvolupament del Pacte per la mobilitat com ha quedat finalment? En el nou escenari polític, com es planteja la solució a l’actual N-II?
Abans de les eleccions en el Parlament de Catalunya (recordi que varen ser el 20 de novembre de 2010), CiU es va comprometre a aturar el projecte del Tripartit i a obrir un nou període de consultes al territori, però no tan sols des d’un punt de vista de consultar-ho només amb els ajuntaments, sinó també amb la societat civil. Això ho hem fet. No obstant, li he de recordar que en aquest pacte no només estan implicats els ajuntaments o la Generalitat. Hi ha més administracions, per tant, el consens no sempre és fàcil. Malgrat tot, és una tema que tenim sobre la taula, amb la ferma voluntat de tirar-lo endavant.

La gratuïtat del peatge per als maresmencs, l’N-II pacificada… Ho veurem un dia o altre, o la crisi ho allunya?
Evidentment, el fet d’estar immersos en una crisi econòmica dificulta poder tirar endavant molts projectes. Ja li he dit, que la nostra prioritat són les persones i, en un moment en què les partides pressupostàries baixen, els governs, inclòs el del CCM, ha de fer un balanç de quines són les actuacions més immediates i les més necessàries per a la gent.

En aquest context de mobilitat, el transport públic continua sent la millor opció. Quina serà l’aposta estratègica?
Recordi que el transport públic no és una competència comarcal. El que sí que farem és estar amatents amb les administracions que sí que tenen les competències per a defensar un millor servei pels maresmencs i les maresmenques.

Diverses ‘barreres’ separen l’Alt Maresme del Baix Maresme. Què es fa des del CCM per afavorir la identitat conjunta de la comarca?
El Maresme és una comarca heterogènia i justament en aquesta característica rau la seva riquesa cultural, paisatgística… Jo no crec que hi hagi una barrera que separi l’Alt del Baix Maresme. De fet, el Consell Comarcal és l’administració que agrupa tots els municipis del Maresme i està dotat d’un Consell d’alcaldes que justament afavoreix el diàleg i la proximitat entre tots els pobles de la comarca.

A Mataró sempre se li ha atribuït un cert dèficit en l’exercici de la capitalitat comarcal. Quin paper li sembla que hauria de fer aquesta ciutat com a capital?
Justament, el que vostè em pregunta: exercir la capitalitat de la comarca i crec que amb en Joan Mora com a alcalde de Mataró, de la mateixa manera que amb el Xavier Trias a Barcelona, ho aconseguirem. De fet, si s’hi fixa, en el discurs polític de l’alcalde Mora sempre trobem una referència clara al fet que la ciutat de Mataró ha d’exercir de capital de comarca, sense oblidar, però, que el Maresme té municipis molt importants i heterogenis que també tenen molt a aportar en aquest lideratge.

Les connexions amb el Vallès s’han millorat, però el projecte del tren orbital les facilitarà més. El futur encaix i millors comunicacions entre les dues comarques, un dèficit històric, d’altra banda, obrirà moltes possibilitats de projecció per a totes dues. És molt llunyà encara aquest escenari?
Aquestes infraestructures no depenen de nosaltres, és a dir, ni són competència comarcal ni autonòmica. Són competència del govern espanyol. Com ja li he dit, el CCM empenyerà perquè això sigui una realitat, però no hem de perdre de vista el moment de crisi econòmica que estem vivint, la qual cosa dificulta el finançament de grans infraestructures com aquesta.

Un altre gran dèficit històric passa per la solució definitiva per a les platges del Baix Maresme, que sistemàticament es queden sense sorra. Més que mai aquesta solució sembla llunyana, però. Com ho veuen des del CCM?
Li he de tornar a respondre que ni el Consell Comarcal ni el govern de la Generalitat tenen competències en aquest àmbit. De fet, observi que tot allò que no depèn de nosaltres, és allò que no acaba de funcionar, justament perquè la distància entre els administrats i l’administració és més llunyana. Bo i això, des del Consell Comarcal no ens cansarem de picar la porta del Ministeri de Medi Ambient per solucionar d’una vegada per totes el problema de la sorra de les nostres platges.

La mancomunitat de serveis entre els municipis haurà de desenvolupar-se en un futur per combatre amb més eficàcia la crisi?
Rotundament, sí. Fixi’s que al llarg d’aquesta entrevista li he parlat de sinergies, d’optimitzar recursos i de “fer més amb menys”, i la mancomunitat de serveis és un dels instruments que disposa l’administració per a fer-ho.

COMPARTIR