Què hi trobarà el lector en aquesta nova entrega de les dues policies protagonistes de Curvas peligrosas?
Misteri, acció, humor, relacions personals… En aquesta nova entrega la trama policíaca és més intensa, ja que a més, la ‘sisena víctima’ és una persona de l’entorn més proper de Santana.
Té intenció de seguir escrivint novel·les amb aquestes dues protagonistes?
Sí, he signat per tres llibres de la sèrie amb Alrevés Editorial. Si en el futur n’hi ha més, molt millor
És habitual que les dones protagonitzin novel·la negra, però no en parella. Per què ha escollit, precisament, una parella de dones com a protagonistes de les seves novel·les?
Tot i que ningú s’ho creu, no ho vaig fer de manera premeditada ni amb cap intenció especial. Mai vaig pensar que fos un fet excepcional. Suposo que tinc més facilitat per narrar l’univers femení.
Evasió o compromís social? Alternar els dos elements és possible? Quina és la millor fórmula, per a vostè, per fer novel·la negra?
I tant que és possible. De fet crec que enguany la novel·la negra és un vehicle esplèndid per fer crítica social. La fórmula mixta em sembla molt adequada, entretenir, que és fonamental en la novel·la negra, no ho perdem de vista, però al mateix temps reflexionar sobre diversos aspectes de la societat. Henning Mankell és un mestre en aquesta combinació.
Estem vivint un moment d’or de les sèries televisives. Se sent influenciada per les sèries? Per quines? I literàriament?
Les sèries m’encanten i sempre m’han agradat molt. Ara, efectivament hi ha un bon grapat de sèries de molt bon nivell. És evident la influència del cinema i la televisió en la meva manera d’escriure, molt visual. És un tret força comú en autors i autores nascuts a finals dels seixanta i principis dels setanta. No puc dir una sèrie en concret que m’hagi influenciat, és més aviat en general, el ritme, els tipus de diàlegs. Literàriament pel que fa a la novel·la negra o policíaca per a mi són referents, Vàzquez Montalbán, Chandler, Mankell, Higsmith.
El lector del segle XXI, ja influït per les noves tecnologies, demana una narrativa més ràpida, que enganxi, perquè si no deixa la història?
És un fet que no es pot deixar de banda. No es pot escriure com a començament del segle XX, el lector és un altre i el ritme dels temps, també. Això no vol dir menysprear la tècnica narrativa, però sí que cal saber adequar-la al gènere literari i al tipus de lectors. Una novel·la negra que no enganxa a les primeres pàgines, no funciona.
