L’Ateneu aposta fort per l’art plàstic amb una mostra que des del passat 26 de febrer interrelaciona dues exposicions simultànies en la qual la temàtica: la terra i el mar, és el comú denominador de les obres. Ibáñez i Riera són dues grans artistes amb influència maresmenca i ressò internacional. D’altra banda, les exposicions que comparteixen cartell però no espai, ja que cadascuna ocuparà una planta de l’edifici, poden visitar-se fins al proper 7 d’abril.
A ‘Entre terra i mar’ es mostra el treball de Concha Ibáñez, pintora i gravadora de Canet de Mar. Dedicada al paisatgisme, ha pintat les terres de diverses comarques de Catalunya, Castella, les Illes, Canàries, País Valencià, Grècia, el Magreb, Cuba o Nova York. Precisament, Ibáñez ocupa un lloc destacat entre les artistes plàstiques més representatives de la seva generació, com Emília Xargay, Maria Assumpció Raventós, Maria Girona o Montserrat Gudiol. I al llarg de la seva dilatada trajectòria, els millors crítics d’art han elevat la seva obra a la categoria “d’arquitectural, personal, sòbria i anímica amb paisatges nets, serens i precisos plens de matisos amb sensibilitat poètica”.
I a ‘Entre mar i terra’, el públic pot veure el treball de Carme Riera, artista consolidada del panorama artístic català dels anys 80 i 90. L’exposició aplega un conjunt d’obres que tenen el mar i el seu litoral com a generadors del material sensible que, amb el seu bagatge artístic, Riera plasma a la seva dilatada obra i de pluralitat de formes creatives.
Pel que fa a la vinculació maresmenca de Riera, aquesta defineix Cabrera com “el meu paradís plàstic”, un paradís, d’altra banda, que en l’obra exposada es manifesta ple de formes, colors, llums, sensacions, fragàncies, penetra de forma vivencial i colpidora i reapareix transformat en una gran i variada gamma de propostes artístiques. Inclou dibuixos, de traç ràpid, pintures amb grans qualitat perceptives, que evoquen vivències personals com la humitat de la matinada, la fragància de la tarda o l’escalfor del vespre d’estiu. L’artista, a més, utilitza altres materials com l’estany, treballat amb un procés molt meditat, atacat i ferit per àcids, modelat i arrugat, “convertint-se en una dialèctica entre l’objecte i el subjecte”, com s’ha definit la seva tasca.
