La revista Descobrir dedicava el seu número de març al “Maresme gastronòmic”. Excel·lent treball periodístic que recollia les “delícies” d’una comarca de mar i muntanya. La llàstima és que en un número dedicat a la gastronomia i els productes de la comarca no hi figurés l’Alt Maresme amb la presència que es mereix. El director de la publicació, Joan Morales, em va comentar amablement a Twitter que el criteri no era territorial (per municipis) sinó per productes. No obstant això, aprofito l’ocasió per posar de manifest que el nord és el gran desconegut dins i fora de la comarca. Passat Arenys, els barcelonins es perden. I els mataronins més joves no van més enllà d’una escapada estiuenca a la turística Calella. La resta, desconeixement absolut d’un territori que els amics Albert Calls, Eloi Aymerich i Joan Salicrú van intentar redescobrir recentment amb el seu documental Nosaltres els maresmencs.
La divisió eclesial és encara vigent. La barrera mental del Bisbat de Girona hi és, en la part que coincideix amb el partit judicial d’Arenys i en allò que històricament havíem denominat Alt Maresme. La manca de lideratge polític i la crisi, afegit a una necessària redefinició d’estructures administratives, dilapida qualsevol intent de dotar el nord del Maresme d’una unitat coherent i potent, encara que sigui de la mà de la Sela Marítima. Volta el món i torna a Josep Maria Pons i Guri. La geografia s’imposa.
La maduixa de Sant Cebrià de Vallalta i la cirera d’Arenys de Munt són el màxim exponent de l’Alt Maresme al Descobrir. De productes i d’oferta gastronòmica de primer nivell, n’hi ha al nord. De fet, la producció agrícola a la Tordera és extraordinària. I després hi ha la potència, menystinguda, de l’eix Calella-Pineda, i el triangle Malgrat-Palafolls-Tordera. L’Alt Maresme turístic és un motor, amb Calella, Santa Susanna i Malgrat en l’oferta massiva. Pineda per al turisme familiar, i Sant Pol per als barcelonins més selectes. Deixar de banda aquesta força, sumada al relat cultural i natural, de l’Alt Maresme és perdre’s una part rellevant d’aquesta llenca entre la Tordera i el Besòs.
La prolongació de l’autopista va apropar-nos a Barcelona, va diluir la segona en primera residència i va permetre que el Mataró Park substituís l’Hipercor de Girona. Aquest creixement econòmic i urbanístic no ha anat lligat amb una millor projecció i difusió fora de la comarca. Som capaços de vendre’ns a Moscú o Londres, però influir als mitjans de Barcelona no ha estat el nostre fort.