Avui, l’endemà de les eleccions, toca parlar de resultats. I des d’aquest petit espai en el qual se’m deixa expressar opinions, podria, disfressat d’opinador, fer una anàlisi amb aquella sempre tan suposada neutralitat. De fer-ho, però, trairia la realitat i l’honestedat que encara em queda tot i donada l’edat. Per tant, direm allò que crec s’espera que digui, almenys per una bona part d’aquells qui puc considerar els meus lectors habituals.
Perquè, sinó de tots, sí que d’una bona part d’ells és sabut, que un servidor havia pres partit de forma oberta, clara i decidida per una de les formacions participants i alhora una de les que els resultats han castigat, no només amb un descens en el nombre de vots obtinguts, sinó fins i tot amb el profund cop que suposa haver d’abandonar l’hemicicle. La democràcia té aquestes coses i el demòcrates, més o menys dolguts, les acceptem de bon grat.
Per tot això, una primera cosa que he de fer per damunt de qualsevol altra i vull fer ara des d’aquí, és agrair molt especialment a tothom qui m’ha donat suport de forma personal, és a dir, pel fet de ser jo qui els ho demanava, aquella confiança que s’ha traduït amb el seu vot. Un vot que ha estat valent i ple de convenciment per a molts i per a alguns per damunt de tot ha suposat una demostració d’amistat. Les circumstàncies eren de coneguda adversitat i de previsibles resultats incerts, i votar al cavall guanyador és fàcil, però a la contra ja no ho és tant. I ara, com tampoc pot ser d’altra manera, toquen les felicitacions. Felicitats molt sinceres a ERC que ha sabut capitalitzar un vot independentista que té clar què vol i no ha estat disposat a córrer cap mena de risc, preferint perdonar els errors d’un passat més pretèrit, que premiar l’il·lusionat treball dut a terme durant aquesta passada legislatura. Ells han estat sense cap mena de dubte, els grans guanyadors d’aquestes eleccions.
Finalment acabaré amb una molt breu anàlisi que no té més sustentació que la sensació que tinc just aquest dia després. Amb tan sols un 48,71% de vot sobiranista, no puc considerar que, de ser aquestes unes eleccions plebiscitàries, hagi guanyat la independència. En tot cas, i això sí, ha guanyat el “dret a decidir”. Resta molta feina a fer i espero que ens hi trobem tots quan toqui arremangar-nos. Nosaltres hi serem, orgullosos de la feina que hem fet fins ara i delitosos de seguir fent tota aquella que faci falta, fins assolir la llibertat del nostre poble proclamant la independència.
