Prèviament a Sant Jordi, l’esfera local del Mataró Centre va veure com un moviment ciutadà s’ocupava de substituir el COOP (Unió de Cooperadors) i Robafaves en la seva tasca d’organitzar una nova edició del Llibre Gegant de Contes de la ciutat, activitat absolutament històrica que finalment va tenir lloc el diumenge 22 amb molt d’èxit. El president de l’IMAC, Joaquim Fernàndez, havia presentat els actes de Sant Jordi i en no fer referència al Llibre Gegant, es va saber que no estava programat perquè les entitats organitzadores, concretament el COOP, no pas Robafaves, havien decidit suspendre’l. Motiu? El nou govern municipal no volia augmentar la subvenció destinada l’any passat a l’activitat, que en el darrer mandat ja s’havia vist reduïda a la mínima expressió, però que molt recentment havia arribat a ser de dos milions de les antigues pessetes.
Amb aquest tema s’ha generat un malentès i qui més qui menys ha responsabilitzat el nou govern de la suspensió de l’acte, quan qui ha decidit no organitzar-lo, legítimament, és qui ho havia fet fins ara –alguns regidors del PSC, via xarxes socials, han animat aquesta tesi–. Ho han fet amb una argumentació, de totes maneres, difícil de comprendre. Per què l’any passat l’acte es va fer i aquest no, si la subvenció prevista era la mateixa? O dit d’una altra manera: com és que l’any passat es van posar d’acord organitzadors i administració i enguany no ha estat possible? Simplement pel canvi de govern? I sobretot, per què s’havien arribat a donar 12.000 euros a una entitat per organitzar un acte el cost del qual era mínim? Aquesta era, pel que sembla, una manera de donar “un cop de mà” a una entitat propera al món d’ICV-EUiA, que ha tingut la regidoria de Cultura la majoria dels mandats des de la represa democràtica. Una entitat que no dic que hagi fet i faci coses més o menys interessants per la cultura, però és obvi que tenen raó els qui ara, des del govern, reclamen una revisió a fons del sistema de convenis i subvencions.
El govern municipal i el seu entorn estan cometent errors –el darrer, posar en dubte la professionalitat de l’interventor de l’Ajuntament, Pep Canal, d’altra banda militant precisament d’ICV–, però és injust atribuir-li la presumpta mort –que no ha estat tal, sortosament– del Llibre Gegant de Contes. No han de pagar justos per pecadors. Tampoc en aquest cas. En realitat, que sigui un grup de ciutadans el responsable d’haver tirat endavant un clàssic del Sant Jordi mataroní és molt bona notícia: la societat civil hauria de prendre molt més protagonisme a la ciutat. En això i en tantes altres coses.
