Qui ha dit que el tèxtil és mort a Mataró?

Joan Salicrú.  joansalicru.blogspot.com.es
824

El nombre d’assalariats registrats a Mataró, segons dades publicades a l’informe de conjuntura socioeconòmica del Servei d’Estudis i Planificació de l’Ajuntament presentat el juny de 2012, era en dades de setembre de 2011 de 28.399 persones. D’aquests, la indústria manufacturera, la del tèxtil, comptabilitzava 3.999 llocs de treball, nucleats al voltant de 563 empreses, essent la tercera secció econòmica de la ciutat rere el comerç (6.319) i l’àmbit sanitari (5.023) i mantenint-se com la principal indústria de la ciutat.

El tèxtil que molts donen per mort, doncs, segueix sent la tercera font de generació de llocs de feina a la ciutat, concretament el 14 per cent del total. Amb una lleugera tendència a minvar, cert, però el tercer lloc en el rànquing.

També és cert que l’any 2000 hi havia prop de 10.000 assalariats mataronins treballant en l’àmbit del tèxtil i que ara tan sols en són 4.000, però el fet és que si una activitat econòmica és capaç de generar 4.000 llocs de treball en el context actual deu ser que té cert vigor i capacitat de tirar endavant. “Es tracta de la principal divisió econòmica dins del sector industrial i continua sent una de les més importants de tota l’economia mataronina”, afirma l’informe. Poca broma. Molt alerta, doncs, amb els que volen donar el tèxtil per mort a casa nostra, a causa sovint de la desinformació i, sobretot, de l’autoodi que els habitants d’aquesta ciutat practiquen envers si mateixos, entestats a no creure en les seves pròpies possibilitats.

Per tot això trobo que és un encert total el títol —jugant amb l’expressió catalana que denota que un procés continua— que Sergio Ruiz ha volgut donar a la seva mostra, Punt i seguit, inaugurada el passat 19 de desembre a la sala d’exposicions del Col·legi d’Aparelladors i a l’espai cultural El Públic. Una exposició que em recorda els millors treballs sobre la ciutat amb què en Sergio ens sorprenia als integrants de la redacció de Mataró Report —editada per Capgròs de 1996 a 2006— cada dos per tres; ell, a través de les imatges, ens feia veure el paper que pot arribar a jugar la fotografia en les publicacions de proximitat, també. Una excel·lent forma de fer, també, periodisme.

I una mostra, com bé deia en Jordi Rovira a la presentació a la sala d’exposicions del Col·legi, que demostra el compromís que en Sergio ha tingut i segueix tenint amb la professió i amb la ciutat, en aquest cas un compromís que és també una crida a adonar-nos-en que allò que ens ha fet forts en el passat encara manté un fort vigor en el present econòmic de la ciutat. I que, per tant, la supervivència del tèxtil és, contra el que molts volen fer-nos creure, un antídot contra els pessimistes i els apocalíptics que, sumats a la terrible crisi que estem vivint, són els últims aliats que necessitem en aquests moments.

Gràcies, Sergio, per tota la feina d’aquests anys i per dibuixar-nos un somriure a la cara amb aquest missatge d’esperança.

COMPARTIR