Emília Illamola (Argentona, 1953), ha publicat Fraccions dins el segell editorial Viena. És la seva primera obra, en la qual aplega un recull de breus proses poètiques al voltant de reflexions que són sovint neguits, records i anhels, bocins de vida.
“Aquest llibre parteix d’una necessitat vital de posar-se a escriure. L’he plantejat com a narrativa trencada, de la vida quotidiana, de la realitat, amb confluència d’idees del passat, present i futur”, explica Illamola. Reflexions vitals, monòleg interior i escriptura brevíssima i poètica, es donen cita en aquest volum amb portada de Joan Poch.
L’autora ha estat vinculada al món del llibre des dels anys 70. Va començar a treballar com a llibretera a Cap Gros, botiga de llibres i, poc després, va continuar a la coneguda llibreria Robafaves, de la qual va ser cofundadora i de la qual s’ha desvinculat fa un any després d’una llarga trajectòria professional. Actualment col·labora amb Mataró Ràdio.
Bel Olid (Mataró, 1977) ha publicat el recull de contes La mala reputació (Proa) que es presenta a la capital del Maresme aquest divendres 14 de desembre, a les 19.30h a Dòria Llibres (c/ Pujol, 9). L’any passat, Olid va guanyar el Premi Documenta amb Una terra solitària. Amb La mala reputació, guardonat amb el Premi Roc Boronat, reflexiona sobre la dificultat de conviure sense ferir-se i de trobar un equilibri ideal. “La idea era no donar peixet al lector. Són contes durs i el que volia era explorar la capacitat que tenim les persones de fer-nos mal les unes a les altres, a vegades volent i altres sense voler, i fins i tot a nosaltres mateixos, i la dificultat de convivència”, assegura.
Els 13 contes del llibre presenten personatges sovint desorientats en un món que gira aparentment impertorbable i enigmàtic. S’hi evoca un món personal, on el més delicat i el més terrible de la condició humana esdevenen dues cares de la mateixa moneda.
Andrea Rodés (1979), de Cabrera de Mar, publica la seva primera novel·la, Lluny de Pequín (Columna). La periodista es va iniciar com a escriptora amb l’assaig Por la China con palillos (Destino).
En la seva nova obra, l’experiència personal i professional d’Andrea Rodés –que ha viscut a Pequín treballant com a corresponsal–, es reflecteix en aquesta primera novel·la en la qual la ficció es barreja amb escenaris i fets reals.
A través de la protagonista, una executiva catalana de trenta anys forçada a instal·lar-se a Pequín, l’autora aconsegueix donar una visió verosímil de la Xina actual. Des de la perspectiva d’una occidental ressentida amb el país per causa d’una antiga ferida, es descriu el món dels expatriats a la Xina així com les seves actituts. Tanmateix, a mesura que l’acció avança, el rancor de la protagonista es va dissipant fins a canviar la seva percepció sobre aquesta cultura mil·lenària.
Rodés és llicenciada en Administració i Direcció d’Empreses i va completar els seus estudis amb un postgrau en història de l’art. Ha estat col·laboradora de diverses webs i revistes d’art, així com dels sumplements cuturals de l’ABC i La Vanguardia. Actualment col·labora amb el diari Ara.
Joan Safont Plumed (1984), periodista i escriptor mataroní, és l’autor de Per França i Anglaterra. La I Guerra Mundial dels aliadòfils catalans. Publicat per A contravent, situa el lector en ple any 1914, a l’inici de la Primera Guerra Mundial. En una Catalunya que veia néixer la mancomunitat, enclavada dins una Espanya neutral, el gran conflicte europeu es va viure amb passió, entusiasme i amb una divisió total entre germanòfils i aliadòfils. Precisament, en aquest context, Safont aprofundeix per mostrar el grup majoritari dels aliadòfils, format per professionals liberals i la petita burgesia, que van aliniar-se per França i Anglaterra amb la voluntat de situar el país al mig dels ideals nacionals, liberals i democràtics que estaven en joc en la gran confrontació bèl·lica i poder participar, així, en la gran Europa que s’hauria de construir amb la victòria aliada.
Peridistes, dibuixants, polítics i intel·lectuals, molts d’ells membres de la penya Gran de l’Ateneu, educats en cultura francesa, van decidir fundar la revista Ibèria, que del 1915 al 1919 va esdevenir la publicació capdavantera de l’entesa franco-britànica. Un treball, el del periodista mataroní, per acostar-se a la nostra història més recent, de la qual en som hereus.
Joan Botta Orfila, periodista de Cabrera de Mar de 25 anys, va guanyar el Premi Ciutat d’Olot 2011 de novel·la juvenil amb Dues ratlles vol dir positiu, que ara ha publicat La Galera.
La trama narrativa de la història té com a protagonista en Jordi, “que va començar a existir quan dues ratlles van indicar positiu. Un positiu del test d’embaràs que va trastocar per sempre les vides dels seus pares. La seva infantesa va ser tan feliç i segura com la que poden oferir uns pares superats i estressats. L’adolescència va aportar-li els desitjos i els somnis. La joventut, les ganes de menjar-se el món. La primera feina, les ganes de fugir del món i la manera de fer-ho ràpidament. La maduresa, la descoberta de les regles del joc i les ganes de guanyar-lo. La vida d’en Jordi transita seguint un guió fins al final indefugible”.
Botta és llicenciat en Comunicació Audiovisual per la Universitat Pompeu Fabra. Guionista del programa “El Cafè de la República”, de Catalunya Ràdio, a la mateixa emissora també ha participat als programes “El Matí de Catalunya Ràdio de l’estiu” i “Tot és molt confús”. Dues ratlles vol dir positiu és la seva primera novel·la, amb la qual debuta al món literari.
Gaspard Galland, vinculat al Maresme, és l’autor del voluminós llibre Bitácora de un Masón, publicat per Labyrinthus. En ell, Galland, mestre francmaçó, explica la seva trajectòria vital quan després de més de 30 anys en importants empreses multinacionals i conscient que la rutina l’està ofegant, decideix posar en marxa un somni, donar la volta al món amb el seu veler Odiseo. Escrit en clau autobiogràfica i to novel·lat, aquest treball aprofundeix amb força dins del món francmaçó i alhora ens mostra tot un procés iniciàtic de transformació interior, barrejat amb les aventures vitals d’aquesta volta al món, plena d’incidències i aprenentatges. Obra pensada tant per als lectors de la literatura de viatges, com per aquells que busquin apropar-se a un viatge iniciàtic.
I per acabar, poesia, el recull Paraísos a ciegas, publicat per Acantilado, obra de l’autor masnoví Juan Antonio Masoliver Ródenas, autor de referència. En el seu treball, el lector s’acostarà a un llibre que sense cap mena de dubte mostra l’alt nivell i procés de depuració assolit per aquest poeta, narrador, assagista, crític i traductor.
No es pot mirar l’abisme sense caure-hi a dins, com es constata en aquest plec de poemes –perfectament estructurat i concebut com a obra global– que comencen parlant del jo i ens porten cap a la memòria, el pas del temps, Déu i la manipulació que n’ha fet la societat, la mort i la destrucció, però per damunt de tot la pervivència de la paraula escrita, el poder que emana dels versos quan aquests connecten amb la font vital.
No cal ser cap erudit ni crític especialitzat per notar des de les primeres pàgines d’aquest volum el magma poderós que brolla d’uns poemes que parteixen del punt de partença elemental: el jo en l’espai i el temps; per esquarterar-lo i projectar-lo, vers a vers, en l’amplitud de miralls dels laberints de l’existència, els vels de Maia; catapultant el lector pel present, el passat, l’imprecís futur i el buit, destil·lant, alhora, tot plegat, l’amarga i profunda soledat vital que l’home ha de combatre fins a la fi dels seus dies.
