La narrativa de Sílvia Cantos i la poesia de Carme Rovira

Text: Albert Calls
226

Amb la novel·la Ulls de nit (Columna Edicions), Sílvia Cantos (Argentona, 1980) travessa el mirall de la seva passió per la lectura i passa a exercir de narradora en tota la seva plenitud. La novel·la ressegueix l’evolució personal de la protagonista de la història, la Lia: la interacció amb en Joan, la Lola i els altres personatges que contribueixen a la seva transformació interior mentre flueixen els moments, les impressions i l’abassegadora i destructiva percepció dolorosa de la mort d’aquells que estima i que li han donat la vida. L’amor i l’erotisme s’entrellacen en aquesta prosa que reflecteix els descobriments constants que fa la protagonista: com ens transforma la incidència amb els altres, l’impacte de la mort que ens connecta a la dura realitat i la literatura redemptora, com a camí de salvació personal. Des dels moments idíl·lics de Positano, passant per l’amor, el sexe, la família, els amics, la pèrdua i la maternitat, qui llegeixi aquest llibre recorrerà amb la protagonista el viatge circular del fet de viure.

Índex Edita ha publicat el llibre va de vida, de Carme Rovira, amb el pròleg de Sílvia Tarragó i la portada de Josep Baqués. És un recull que aplega l’obra poètica més elaborada i madura de l’autora, que va arrencar la seva trajectòria amb el recull Entre llençols: poemes per a la tauleta de nit (L’Aixernador, 1991), un poemari tan mític com pioner en el seu moment; molt especialment perquè es llançava de cap dins el gènere eròtic, en uns temps ben diferents dels actuals i en els quals calia una certa valentia per plantejar determinats temes.

Amb va de vida, la seva obra, que ha escrit en català i en castellà, tanca un gran cercle. Són uns poemes que entrellacen les grans reflexions amb els moments més sensitius i emocionals, la ironia, la crítica i els revolts de la vida en els quals ens movem, que ens sorprenen i ens captiven cada matí, mentre les coses van passant. Amb aquest llibre, la Carme ha posat la seva saviesa dins una coctelera, l’ha remenada i n’han sortit aquests poemes, amb millor ofici que mai, que esdevenen una mirada a la vida en tota la seva plenitud i esplendor, amb llums i ombres i agraïment.

 

COMPARTIR

FER UN COMENTARI

El teu comentari
Entri el seu nom aquí