Obituari sentimental de Caixa Laietana

Miguel Guillén Burguillos.  Politòleg
582

La marca Caixa Laietana passa a la Història. Semblava impossible, però la caixa d’estalvis mataronina no complirà el seu cent cinquantè aniversari. Si fa quatre o cinc anys ens haguessin dit que els rètols blaus i grocs de les oficines dels barris de Mataró desapareixerien, no ens ho haguéssim cregut. Segur. I, malauradament, la imatge i el record que quedarà de la “nostra” caixa molta gent l’associarà amb l’estafa de les participacions preferents i la mala gestió de les darreres direccions de l’entitat. Moltes famílies de la nostra ciutat, que havien confiat en la “seva” caixa de tota la vida, han vist com els seus estalvis no els podien fer servir, i això és un veritable drama i una injustícia.

Fa poc, retiraven el rètol corporatiu de Caixa Laietana de l’històric edifici de la plaça de l’Ajuntament. Tot un símbol. La marca també desapareixia de la façana de moltes oficines, que han vist proliferar els rètols de l’estigmatitzada Bankia, i el futur de les sucursals que mantenen els antics no està del tot clar. “Si el rètol de l’oficina del barri no l’han canviat encara, per alguna cosa serà”, se sent dir. El dia que treguin els lluminosos de la Torre Maresme o, a Barcelona, el de la plaça de les Glòries, les restes mortuòries de la “nostra” caixa s’hauran esfumat definitivament.

Fa uns anys, ser empleat de Caixa Laietana era una aspiració per a molts mataronins. “Nen, tindràs un bon sou, una seguretat, una estabilitat i estaràs ben vist”, deien. Jo, que vaig ser empleat de la caixa, recordo que hi havia un moment que això era veritat fins a cert punt. Ara, això ja no passa. Si no s’ho creuen, preguntin als empleats de Bankia.

La marca “Caixa Laietana”, quan jo era petit, estava relacionada amb Mataró, amb Les Santes, amb la Fira de mostres, amb qualsevol esdeveniment important de la ciutat. Tothom havia menjat caramels amb el logotip de la caixa, feia servir a l’escola una regla groga que regalaven a l’entitat o posava al cotxe un parasol de cartró que li havia donat l’empleat de tota la vida. Pel cent vint-i-cinquè aniversari, fins i tot van regalar unes guardioles de vidre blau que molts mataronins conserven. A la meva habitació, durant molts anys va haver un pòster amb una alineació del Barça campió de Lliga 1984-1985, amb el logo de Caixa Laietana. I qui no recorda sortir d’escola a les cinc de la tarda i anar a la biblioteca del carrer Santa Teresa a buscar llibres per fer un treball? Aquells temps, sense Internet i sense cap altra biblioteca a Mataró, era obligatori passar per allà.

Jo, que vaig fer tota l’EGB a l’escola Jaume Recoder (ara Escola de Cirera), recordo com la porta de l’entrada la presidia un escut antic de Caixa Laietana. I és que aquella escola la va construir la pròpia caixa, com també el Josep Monserrat. Temps era temps, quan la caixa d’estalvis feia de caixa d’estalvis. Quan es feia “Obra Social”. Malauradament, aquella manera de fer ja fa temps que va deixar d’existir. Caixa Laietana, descansi en pau.

COMPARTIR

1 COMENTARI

  1. Fins fa uns vint o trenta anys , les caixes d’estalvi eren el més semblant al que ara s’anomena banca ètica . En aquests darrers temps es van dedicar a ésser un banc més i han petat una rera l’altra . Les caixes , si algú no ho sabia , no tenien propietari i això els donava un carisma especial , carisma que van perdre . La llàstima es que a més han deixat rèmores com lo de les preferents , deute subordinat , etc . Ara tots estem sota la banca més especulativa i general , ja que no els importa el creixement de tal o qual comarca , com ho feien abans les caixes .

FER UN COMENTARI

El teu comentari
Entri el seu nom aquí