Perduts al ‘núvol’

Text: Albert Calls  // Foto: Cedida
880
QUÈ ÉS ‘EL NÚVOL’?

Torres ens explica en el seu llibre les claus per entendre què és ‘el núvol’, un concepte ja estès socialment, però que hi ha molta gent que encara no coneix. Però, què és el ‘núvol’, per a algú que no ho sàpiga?: “És el que hi ha al darrere de Facebook o Gmail, tan populars avui en dia. Però sobretot és una nova oportunitat per a les empreses per fer els seus processos productius més competitius”, explica l’enginyer maresmenc.

Per complementar-ho, l’autor d’Empreses en el núvol afegeix que una manera d’explicar-ho planerament és fer un símil amb l’electricitat: “Fa un segle, les empreses generaven la seva pròpia electricitat dins de la seva pròpia empresa. Però poc a poc van anar apareixent uns productors externs que oferien aquest servei de manera més barata, segura i sobretot, que es pagava només pel que es gastava, evitant inversions per crear les infraestructures de generació d’energia. A partir d’aquell moment per a una empresa va començar a ser més convenient connectar-se a la xarxa per obtenir-ne l’energia que generar-se-la ella mateixa. Podríem dir que el cloud computing, o la informàtica en el núvol, és el mateix, una oportunitat per a què les empreses puguin disposar dels recursos informàtics que necessitin sense haver de proveir-se’ls ells internament, simplement connectant-se a la xarxa d’Internet”. I precisament, és aquest nou paradigma de computació i emmagatzemament el que converteix la informàtica com un servei més com pot ser l’electricitat, l’aigua o el gas.

EL MAGATZEM MÉS GRAN

Empreses en el núvol, però, és un treball que de forma seriosa i alhora planera obre les portes del coneixement del cloud computing o informàtica en el núvol d’Internet, que permet, entre d’altres coses, que els usuaris disposin d’un espai dins la xarxa i per tant, les aplicacions empresarials en aquest camp són alhora incalculables.

“Les aplicacions més visibles ara mateix és disposar d’un espai d’emmagatzemament dins de la xarxa. Ara fa unes setmanes que Apple presentava el nou servei anomenat iCloud, el qual permet els usuaris accedir a les seves dades des de qualsevol lloc on hi hagi connectivitat amb Internet i, sobretot, des de qualsevol dispositiu”, apunta l’enginyer i doctor en informàtica.

Tampoc pot deixar-se de banda que moltes d’aquestes aplicacions empresarials encara han d’arribar, que estem tot just a les beceroles d’un nou univers tecnològic, en el marc d’un context visible cada dia en l’ús del mòbil i de les xarxes socials. “La frontera entre el món real i el món virtual de la Internet Global s’anirà difuminant. Tanmateix, l’evolució d’aquest paradigma no s’atura i ja comencen a aparèixer nous dispositius que no només interactuen amb nosaltres sinó que també ho fan entre ells. En un futur proper, la Internet Global podrà posar en contacte a més a més dels milions de persones que l’usen, també els mils de milions d’objectes que actualment encara no en formen part. Qualsevol objecte es podrà transformar en un objecte amb capacitat de comunicar-se en qualsevol moment i en qualsevol lloc, És a dir, tot un nou mercat”, explica Torres.

LES CLAUS DE LA SEGURETAT

Però tanta informació emmagatzemada a la xarxa ens obliga a reflexionar d’un aspecte essencial, la seguretat.  Està prou segura la informació a la xarxa? Torres ho té clar: “Ja que per a la majoria d’empreses un dels actius més importants és la informació, enviar la informació de l’empresa a servidors aliens és percebut com una pèrdua de control. Hi ha molts tipus de proveïdors al núvol d’Internet, i segur que per a algunes empreses hi ha proveïdors que poden donar fins i tot més seguretat que la que tenen en els seus propis servidors. Tambe és cert que queda molt per fer en seguretat. Per això és un dels temes de recerca i desenvolupament en què estan treballant moltes entitats i empreses.”

BARRERES GLOBALS

El cloud computing converteix el món en el nostre espai més immediat. Entrem a la xarxa que ha esdevingut un gran espai de comunicació i un mercat, però un dels obstacles per salvar, encara, és la barrera idiomàtica. Plantejo si en un futur no massa llunyà se superaran del tot, amb traductors simultanis, les actuals barreres linüístiques.

“Cada vegada s’està aconseguint afinar molt més en les traduccions automàtiques gràcies a les noves tecnologies. Però és que aquesta interacció amb les màquines anirà molt més enllà reduint els àmbits on la traducció és necessària”, afirma Torres. I posa com a exemple l’aportació dels nous telèfons i tablets tàctils, que ja han canviat força la interacció amb les màquines amb les seves pantalles tàctils que tenen unes interfícies molt intuïtives, així com algunes aplicacions de reconeixement de veu sobre l’Android. “Aviat veurem com fàcilment s’hi afegeix la comunicació per gestos, a l’estil per exemple del sensor de moviment Kinect que té la Xbox360. Per fer-se una idea, Alex Kipman, el líder del projecte Kinect, diu: ‘Nosaltres volem fer desaparèixer la tecnologia’”, afegeix sobre aquest tema.

UN NOU ENTORN LABORAL

Les aplicacions del núvol en el món laboral són, sens dubte, grans esperances en un món immers en plena crisi econòmica. En aquest sentit, el treball al segle XXI cada cop més integrat dins la xarxa, ens fa plantejar-nos si ens podem començar a oblidar del tradicional lloc de feina al qual s’ha d’anar presencialment, com ja està passant en alguns sectors.

L’autor d’Empreses en el núvol opina que “hi haurà de tot. El món real existeix i continuarà existint sortosament. I això vol dir que hi ha molts llocs de treball que requeriran d’una presència física. Però com que és evident que s’estan portant moltes coses a l’espai virtual, hi haura cada vegada més feines que no requeriran d’una presència física concreta”.

Amb la Internet Global hem entrat de ple en el teletreball, un nou marc amb noves normes i esquemes: “Especialment en aquells tipus d’activitats que comporten una important gestió d’informació, evitem desplaçaments als treballadors, fent possible una disminució de la congestió del trànsit o una redistribució de la població”, apunta, entre d’altres avantatges que destaca com “que la seu de treball no necessitarà estar situada en cap lloc físic concret, ja que gràcies a la Internet Global parlarem de llocs de treball virtualitzats, des d’on els treballadors podran interactuar entre ells independentment de la seva ubicació real”.

L’enginyer argentoní posa com a exemple de teletreball la teleconferència, un sistema de comunicació que permet mantenir reunions col·lectives entre diverses persones que es troben en llocs diferents. “Els costos, tant econòmics com de temps, que s’eviten derivats dels desplaçaments són importants, especialment en aquelles empreses internacionals que, fins fa poc, tenien una sèrie de personal recorrent les diferents seus”, afirma.

L’EVOLUCIÓ DEL ‘NÚVOL’

El que coneixem com ‘el núvol’ creix dia a dia, en una progressió d’efecte multiplicador que afecta tot el que té a veure amb les TIC (tecnologies de la informació i de la comunicació), que semblen ser un espai sense límit. Però, quina és l’evolució del cloud computing? Cap a on anem? Més capacitat d’emmagatzematge, més facilitat d’accedir-hi?

“Més de tot! Però sobretot per mi el més rellevant és el canvi de manera de funcionar. Penso que encara que els PCs no seran totalment reemplaçats en poc temps, el centre de gravetat es desplaçarà ràpid a altres tipus de tecnologies de computació i interacció”, afirma Torres.

Per a l’estudiós maresmec, expert a aconseguir unes TIC més eficients i sostenibles, els immensos centres de procés de dades, amb un entorns software que fan la gestió dels recursos informàtics, permetran aquest nou escenari del cloud de manera massiva, en un marc dominat per dispositius (mòbils o no) intel·ligents, connectats a Internet.

“Es requerirà de noves tecnologies per gestionar la privacitat i la seguretat de les nostres dades, però a més caldran noves tecnologies que ens permetin tractar i analitzar els grans volums de dades que es generaran, sobretot de les xarxes socials. I tot plegat ens oferirà solucions intel·ligents i sostenibles que la nova economia requereix”, assegura l’expert informàtic.

LES EMPRESES DEL PAÍS

Enmig d’aquesta revolució tecnològica, cal preguntar-se si les empreses del país han fet els deures. Des de casa nostra hem sabut fer el salt al cloud computing, o encara ens manca molt camí per a recórrer?

Personalment penso que les nostres petites i mitjanes empreses encara no aprofiten prou aquest nou món d’oportunitats que els ofereix el núvol d’Internet. I per això m’he animat a escriure aquest llibre i posar el meu granet de sorra aprofitant el meu coneixement adquirit amb aquests anys de treball amb empreses que es preparaven per oferir serveis al núvol”, explica.

Precisament, en l’elaboració del treball del seu llibre, l’autor ha descobert com hi ha empreses que encara són reticents, com ja va passar fa trenta anys amb l’arribada dels ordinadors a aquesta nova tecnologia. Aleshores ja es va qüestionar si seria prou potent, segura, manejable i assumible: “Ara estem de nou en una cruïlla, i prendre el camí correcte és tan important ara com ho va ser llavors, malgrat es tracti de diferents paradigmes i de diferents escenaris. El cloud computing pot agafar moltes formes i no totes les empreses requereixen el mateix, i de fet pot ser que a algunes no els calgui. Però és clar que s’ha de conèixer per valorar”, afirma Torres.

L’ESPAI DE LES XARXES SOCIALS

És indubtable el paper de socialització d’Internet. Des del correu electrònic al xat, passant per Facebook o Twitter, entre d’altres maneres d’interrelacionar les persones a través de la xarxa. Dia a dia veiem néixer, viure i gairebé desaparèixer utilitats a Internet que fan servir milions de persones i que de cop s’esgoten i són millorades i substituïdes per altres. Però, quina és l’evolució futura que es preveu per a les xarxes socials, quan cada cop n’hi ha més i amb millors serveis, i es competeix més durament per atreure els usuaris?

Segons Jordi Torres, preveure l’evolució futura de les xarxes socials és força complicat: “Ningú s’imaginava fa 15 anys, quan just arribava la xarxa Internet a les empreses, com seria la Internet Global en què ens trobem avui immersos. Fenòmens com Google no eren imaginables aleshores. Fins i tot fa pocs anys fenòmens com Facebook eren inimaginables. Crec que competiran, però ho faran a partir de mutacions importants que acabaran oferint una forma de ser totalment nova. En els propers anys veurem noves formes d’aquestes xarxes socials que ara per ara són inimaginables per a nosaltres”, explica.

EL FUTUR DE LES TIC

La xarxa ha generat un nou espai, un nou concepte de consciència global a la qual pots connectar-te des de l’especificitat local i puntual, una nova interrelació i una nova consciència. Com veu, però, aquesta frontera de futur de les TIC Jordi Torres?

Més enllà d’aquest futur proper que hem descrit fins ara, es fa difícil especular el que ens espera, sobretot perquè cada dia que passa la ciència aporta noves idees i, possiblement, algunes d’elles implicaran canvis trencadors. Es fa difícil predir com haurà evolucionat d’aquí a 15 anys la informàtica i com haurà afectat a la societat”, assegura.

D’altra banda, com també apunta en el llibre, l’evolució de la xarxa i les seves repercussions socials és molt més imprevisible, en un context en el qual cada vegada els canvis són més accelerats: “Per aconseguir que la ràdio tingués 50 milions d’usuaris varen ser necessaris 38 anys, però en canvi per a la televisió només 13 anys. Internet només va necessitar 4 anys, i la xarxa social de Facebook ja va assolir els 50 milions en només 2 anys”, recorda l’enginyer.

APRENDRE A UTILITZAR LA XARXA

L’assaig Empreses en el núvol acosta als lectors les claus per entendre els canvis que estan transformant la xarxa i ho fa de manera que persones interessades en aspectes informàtics empresarials –apunta Joan Majó en el pròleg–, hi puguin trobar una orientació sense entrar en aspectes massa experts. En el llibre, a més, es pot trobar informació que en aquests moments és molt necessària i essencial i que omple un buit que em serveix per plantejar la darrera qüestió: ens cal aprendre a fer servir la xarxa?

“Ens cal aprendre encara moltes coses per utilitzar la xarxa, tant a nivell d’empresa com personal. Però només és qüestió de proposar-s’ho i procurar anar seguint una mica els esdeveniments. Però com iniciar-se a vegades no és fàcil. Aquest llibre vol precisament ajudar a començar a caminar en el núvol a aquelles persones i empreses que no hi estan posades. I per això, el contingut que pretén donar a conèixer de manera rigorosa, però planera, què hi ha al darrera de la xarxa i què la fa realitat, crec que és fonamental per poder fer un bon aprenentatge, i sobretot, per poder anar entenent els canvis cada cop més ràpids que van succeint”, assegura Torres.

COMPARTIR