Totes les persones tenen dret a accedir en condicions d’igualtat i gratuïtat als serveis sanitaris de responsabilitat pública, en els termes que estableixen les lleis; aquest és el redactat de l’apartat 1 de l’article 23 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya, que porta per títol ‘Drets en l’àmbit de la salut’.
Ve a tomb recordar això quan veiem astorats el reguitzell de retallades als serveis sanitaris, fins a uns nivells que no havíem vist mai. I encara més, hi ha una ofensiva despietada contra el sistema de salut pública, amb l’excusa que no és sostenible, i a favor del negoci privat. Què són sinó les 100 mesures que proposa la patronal Unió Catalana d’Hospitals presidida fins fa ben poc per l’ínclit Boi Ruiz?
És impossible mantenir un sistema sanitari de primera amb un fiscalitat i un finançament de quarta regional. Això és sabut i no ens hauria d’haver agafat de sorpresa. Hom ha dit que en temps de crisi solen augmentar les males idees; la història ens ensenya que això és així. Ara aprofitant que les coses van mal dades ens volen desmuntar l’Estat social. Volen que la sanitat sigui un negoci per uns quants adreçat a una part de la població, aprofitant que ens han “mal acostumat” a consumir serveis sanitaris i els que no puguin, sanitat de beneficència.
Una cosa és abordar el dèficit des de la perspectiva d’aprofundir en les reformes que facin molt més eficient i sostenible el nostre sistema públic de salut i cercar noves i velles fons de finançament; altra cosa, ben diferent, és el que fa el govern de CiU, en traspassar a mans privades part del nostre sistema sanitari públic, per activa i per passiva. El que volen, ho dic per allò de les males idees en moments de crisi, és que els serveis sanitaris no siguin gratuïts i que no hi hagi igualtat en l’accés a l’atenció sanitària. El que pugui que s’ho pagui i el que no… Només hi ha una resposta, plantar cara; no ens resignem.
