Prima de risc: la parent indesitjada

Xavier Casas.  JCM Advocats
510

Xavier CasasD’un temps ençà, el terme “prima de risc” està en boca de tots i no per lloar les bondats i virtuts de la “prima” sinó per acusar-la de ser una de les principals culpables del desgavell econòmic del país, si bé sense saber exactament d’on surt i en què radica el seu crim.

Lluny de trivialitzar amb el terme i les seves connotacions de parentius indesitjats, la prima de risc és un concepte econòmic-financer que fa referència al sobrepreu que un estat paga, en comparació amb altres països, per finançar-se i obtenir diners dels mercats. D’aquesta manera, a més risc i problemes del país, més preu a pagar per finançar-se i grans interessos generarà el seu deute a favor dels inversors. El nivell de prima de risc mesura la confiança que tenen els inversors –llegiu compradors de deute sobirà– en la solidesa econòmica i financera del país venedor de deute: com menys risc, menor prima.

El fet que la nostra prima de risc i dels països del nostre entorn es calculi respecte la prima alemanya significa que, per als inversors compradors de deute aquella és la que té menor risc d’impagament. En el moment de redactar aquest article, la nostra prima de risc se situa en els 640 punts bàsics (en negatiu respecte la germana), amb el bo espanyol a 10 anys (paquets que serveixen per vendre el deute sobirà) al 7,5% d’interès a favor dels inversors –en el meu desig està que, quan llegiu aquest article la prima hagi baixat la seva febre…

Caminant al costat de la nostra engreixada prima de risc, passeja la reducció del “Margin Call”, la disminució de deute espanyol en les grans carteres inversors, l’augment dels costos de finançament, la restricció del crèdit, el descens verinós del consum i la inversió… exactament els ingredients que hem d’evitar a tota recepta econòmica saludable.

A les portes del mes estival i els dies de relaxació, oneja a l’horitzó proper la bandera d’un possible i no desitjat rescat: serà aquest un mal no volgut però necessari per arribar al fons del pou i començar a ressorgir tots junts? Del que ningú dubte és que ara és temps de l’esforç col·lectiu i del compromís sense condicions, ho creguin o no.

Que tinguin unes bones vacances, estimats conciutadans. Espero que les nostres altes institucions representatives les dediquin a una profunda i definitiva reflexió sobre com aconseguir un bon pla d’aprimament de la famosa prima.

COMPARTIR