La nova situació oberta a la capital del Maresme després del canvi de color polític al govern de la ciutat està resultant molt difícil tant pels qui governen per primera vegada com pels que han passat als bancs de l’oposició després de tres dècades llargues d’exercitar el poder. L’excepció a aquesta premissa serien els ecosocialistes d’ICV-EUiA, que gairebé es belluguen millor a l’oposició que al govern. Em refereixo més aviat al PSC, el qual encara viu descol·locat per la pèrdua del poder, sí, però sobretot per l’abandó d’una part del seu votant més tradicional a mans de Plataforma per Catalunya. Recuperar-lo és la tasca fonamental pels propers temps, però precisament no sembla que els socialistes hagin esbrinat encara perquè alguns dels seus antics partidaris els han girat l’esquena. El que sembla obvi és que els tres mil vots que, pel que sembla, van passar de la marca PSC a coquetejar amb la Plataforma per Catalunya, no es van convertir en xenòfobs de la nit al dia; són més un vot de descontentament, antisistema, que va percebre manca de fermesa en les polítiques d’immigració del tripartit local. D’això no en parla ningú, tampoc el nou govern de CiU. Un fenomen que no ha passat arreu de Catalunya: a Lleida, amb majoria absoluta del socialista Àngel Ros, la Plataforma “només” va treure 1.120 vots a les darreres municipals.
A can PSC de Mataró, l’escenari de cara als propers mesos es va consensuant entre bambalines. S’imposa un escenari de consens al voltant d’Esteve Terradas que torna a Mataró avalat per Nicaragua amb la missió de posar ordre en un partit on el sector Blackberry apreta fort per prendre possessió definitiva del que entén que ja li pertoca. Per la seva banda, l’exalcalde Baron comença a situar-se en la nova situació en què compatibilitza la tasca de cap de l’oposició amb el retorn a la seva professió, la de mestre, però tampoc sembla que estigui per plantar batalla amb membres del seu darrer govern. Equilibri de forces: Baron no controlarà el partit, però el sector Blackberry tampoc controlarà el grup municipal, on segueix sent fort.
Des dels seus nous destins professionals a Lleida, l’afillada política número 1 d’Esteve Terradas, Alícia Romero, faria bé de començar a pensar si voldrà desfullar la margarida de cara al 2015. I sobretot si es veu capaç de subvertir la tendència a la baixa dels socialistes i recuperar els vots perduts el maig passat, a banda d’articular un discurs econòmic potent.
