“Que cada cooperativa del territori regularitzés una persona migrada a l’any produiria un impacte social real”

Text: Coop Maresme
140

L’economia submergida és un dels principals focus de vulneració de drets fonamentals de persones estrangeres extracomunitàries al nostre territori. Aquesta situació d’irregularitat situa aquestes ciutadanes i ciutadans a la base de la piràmide social, ja que les exposa a una allau de desigualtats.

És precisament en aquestes desigualtats on l’economia social i solidària (ESS) pretén jugar un paper clau per a la transformació, proveint a aquestes persones migrades de sortides laborals dignes a través de contractes laborals a cooperatives i entitats socials.

A aquesta conclusió es va arribar a la jornada ‘Inserció laboral i regularització de persones migrades a l’ESS’, celebrada el dissabte 5 de juny a Premià de Mar, que va posar en valor l’economia social i solidària com a eina contra l’economia submergida especialment a la comarca del Maresme, on hi ha registrades 8.349 persones que han emigrat des de l’estranger (Idescat, 2019).

El paper transformador de l’economia social

“Quin sentit té dir que som economia social i solidària (ESS) si no vetllem per les persones en situació de vulnerabilitat. Hem de canviar el model econòmic imperant a través de la transformació social”, afirmava Silvia Llanto, sòcia fundadora de la cooperativa de treball Micaela constituïda a Mataró a l’abril, durant la seva intervenció a la jornada.

La primera activitat de la trobada va ser una xerrada sobre el context legal i les necessitats burocràtiques per a la contractació d’estrangers en situació d’irregularitat administrativa, la qual va anar a càrrec de Karim Sabni, expert en migracions i soci de la cooperativa Idària. “Si les més de 600 cooperatives que hi ha al territori s’impliquessin a regularitzar una persona migrada cada any, estaríem generant un impacte social real”, va assegurar Sabni.

Requisits per a la contractació d’estrangers

 Perquè una entitat social o cooperativa pugui contractar una persona estrangera sense els papers en regla i facilitar així el seu accés a una autorització de residència i treball temporal a Espanya, cal que l’organització estigui lliure de deutes i hagi tancat l’any sense pèrdues. A més, és imprescindible que la demandant de feina hagi viscut durant tres anys i de manera ininterrompuda al territori.

És el cas d’en Youssef Hejjou, un jove premianenc que va emigrar a l’Estat encara sent menor d’edat. Ara, i gràcies al vincle amb diferents agents socials del poble, està en tràmit d’aconseguir un contracte laboral amb el viver El Nou Garden a través del qual podrà regularitzar la seva situació administrativa. “Hi ha molts joves amb problemes per trobar feina. És molt important tenir una xarxa de suport com Premià Acull”, digué en Youseff durant la taula d’experiències.

La inserció laboral des de l’òptica cooperativista

Des del punt de vista cooperativista, Coop de Pedal, que es dedica a la distribució de mercaderies urbanes amb bicicletes de càrrega, combina la seva activitat econòmica amb un taller formatiu sobre bicimissatgeria, mecànica i activitats lúdiques en grup per l’entorn rural destinades a joves amb pocs recursos professionalitzadors i preferentment sense NIE o en procés d’obtenir-lo.

“Al projecte Pedalem hem implicat botigues i empreses locals per propiciar que es generin contactes entre els joves i el teixit econòmic de la comarca”, va explicar Kiko Montoro, soci fundador de la cooperativa.

L’associació socioeducativa La Gûspira va ser l’encarregada de dinamitzar el tancament de la jornada amb un espai d’enxarxament que pretenia vincular l’administració pública amb el teixit econòmic del Maresme i les persones migrades en recerca activa de feina.

COMPARTIR

FER UN COMENTARI

El teu comentari
Entri el seu nom aquí