Què és l’autoestima?

Raquel Picolo.  Escriptora i professora d’escriptura. www.raquelpicolo.net
541

En aquests petits articles a TRIBUNA Maresme proposo l’escriptura com una eina que ens ajuda força a apaivagar el nostre esperit, una de les coses més importants de la vida. El benestar emocional, a la nostra societat sacsejada per la incertesa i la por, pot semblar fins i tot un luxe, però no és així, està a l’abast de tothom, com a mínim, millorar-lo. És clar que hi ha moments de la vida on el dolor anímic és inevitable, llavors el que podem fer és rebaixar-lo i no deixar que s’allargui més del compte.

La paraula clau número u del benestar emocional i de l’escriptura terapèutica és autoestima. L’estrella de la felicitat que se sustenta en l’autoconeixement i l’autoacceptació. Primer ens hem de conèixer, segon acceptar i, tercer, estimar. De la importància de l’acceptació en vaig parlar a l’article de febrer. Avui parlaré una mica de l’autoestima.

Què és l’autoestima? És l’experiència de ser aptes per a la vida i els seus requisits. Això implica confiança en la nostra capacitat de pensar i d’afrontar els desafiaments de la vida. I confiança en el nostre dret de ser feliços, sentir-nos dignes, merèixer, tenir dret a afirmar les nostres necessitats i a gaudir dels fruits dels nostres esforços.

L’autoestima és una poderosa necessitat humana, indispensable per a un bon desenvolupament personal. És la vivència de confiança en nosaltres mateixos, que pot anar associada a l’èxit social o no. Una experiència íntima, el que jo penso i sento de mi mateix i no el que l’altra persona pensa o sent respecte a mi. Això tan senzill és essencial i sovint ho oblidem. Perquè “triomfar”, sense una bona autoestima positiva, implica condemnar-se a patir la síndrome de l’impostor que anhela ser descobert.

Oscar Wilde va dir que: “Estimar-se un mateix és el començament d’una aventura que dura tota la vida”. No hi puc estar més d’acord.

L’exercici d’escriptura terapèutica que us proposo avui té dos apartats:

  1. Reflexiona sobre les següents preguntes:
    • Quines necessitats teves oblides quan dius que sí quan voldries dir que no? De què tens por quan ho fas?
    • Quines emocions t’assalten quan no ets fidel a tu mateix?
    • Quines conseqüències tenen els teus falsos “sí”?

Recull les teves reflexions per escrit.

  1. Escriu una llista de tots els “no” que t’agradaria expressar i que no goses.
COMPARTIR