Referents per sempre

Xavier Garí.  Doctor en Història
211

En la meva prop de cinquantenària vida he conegut personalment quatre grans referents socials, polítics, culturals i espirituals, que se’ns apaguen, però que curiosament hi romanen més encara que quan estaven plens de vitalitat: Lluís M. Xirinacs, Jaume Botey, Pere Casaldàliga i Arcadi Oliveres.

N’he tractat d’altres, no tan coneguts sempre, però que m’han marcat enormement i que són un privilegi per a la nostra societat: Frederic Roda, Joan Carrera, Joan Botam, Fèlix Martí, Federico Mayor Zaragoza, Fèlix Saltor, Xavier Melloni o Jaume Patuel.

Per la seva banda, Xirinacs mereixia fa temps una gran recerca sobre la seva admirable trajectòria, i en Lluís Busquets va escriure una àmplia biografia molt merescuda. La seva aportació a la no-violència, a la lluita per la democràcia i la pau, i la defensa del fet nacional català, l’han fet un home que no deixava indiferent. Hi ha qui l’ha definit com “el Gandhi català”, però el cert és que va ser l’únic català candidat al Premi Nobel de la Pau.

En Jaume Botey ha estat un home de base i de fons, que impulsava molts projectes que omplia de sentit: l’objecció de consciència, una església oberta i socialment transformadora, la seva lluita pels marginats i pels valors de la pau, la no-violència i la justícia social tant a Catalunya, com a Mèxic o a l’Iraq, a banda de tota la seva reflexió antropològica i teològica que sempre fornia les lluites de molta gent.

En Pere Casaldàliga ha estat el bisbe de Catalunya; el gran referent eclesial, evangèlic, cristià però també social, polític i cultural. Home de compromís a fons i lluites fermes, home de pau i bé, de recerca de sentit i de poesia afinada. Casaldàliga il·luminarà per sempre a molts catalans i brasilers, i mantindrà un pont especial entre el Bages i el Mato Grosso.

Finalment, Arcadi Oliveres: l’home de totes les lluites, de totes les causes, l’home incansable que recorria el país de punta a punta donant xerrades que calaven al cor i al cap de molts joves, activistes, ciutadans en general que l’anaven a escoltar i quedaven embaladits per les connexions de les seves dades. La seva oratòria era tan clarivident com la bondat i generositat de la seva personalitat, i molts admiraven la seva capacitat de descobrir i denunciar perverses injustícies que s’amaguen en les estructures internes dels sistemes politicoeconòmics mancats d’ètica.

L’Arcadi, com tots el coneixem, està greument malalt, però la seva grandesa fa que, també en aquesta situació, sigui capaç de seguir enlluernant-nos, acompanyant-nos i animant-nos a continuar les lluites a les quals es va afegir i estimulà tota la seva vida. Tots quatre seran referents per sempre, però l’Arcadi ens deixarà un tresor especial: a tota una vida d’entrega i compromís, afegeix una última lliçó, definitiva, humana i divina alhora, amb el seu comiat, que és la culminació de tota una vida i la síntesi de totes les seves lluites. Aquest tram de vida encara el fa més referent per sempre!

Més continguts a valors.org

COMPARTIR

FER UN COMENTARI

El teu comentari
Entri el seu nom aquí