Sant Nadal

Pare Joan.  Església ortodoxa
418

Tanmateix si  som semblants a aquells Reis de l’Orient que venien de molt lluny com si som semblants als pastors que dormitaven a les rodalies de Betlem tot tenint cura del ramat, uns i altres guiats per un Estel o bé, advertits per un Àngel, tot arribant aquestes dates, som convidats a adreçar-nos a la Cova de la Casa del Pa.

Hi som convidats a portar-hi no solament la nostra presència, sinó si més no, el millor que podem oferir al Infant nou nat, el Déu amb Nosaltres, –l’Emmanuel–.

Sigui quina sigui la nostre condició en el Pessebre del Món, –reis, pastors, pescadors, llauradors, bugadera, traginer, moliner, ocatera o menestral etc–, tots som interpel·lats a imitar al caganer, i després de defecar el que ja no ens és útil, emprendre el Camí: El Diví Infant ens espera.

A la Cova, el Cel i la Terra s’acaronen i els Homes de Bona Voluntat reben la Pau que ve de Dalt, anunciada i refilada pels àngels abastament.

Potser l’esperit i ànim del rabadà de la nostre nadala tradicional, assagin de transmetre’ns el fred, la fam i la mandra de posar-nos en Camí i retre el genoll a Déu fet Home, tot preferint als càntics dels àngels, altres càntics, ésser adduïts per altres musiques i lluminàries  que certament no procedeixen dels àngels ni dels estels sinó que, procedeixen d’un altaveu que insistent proclama, no que Déu és nat sinó que, ja ha arribat l’hivern en un Magatzem de les Illes Britàniques!, i que en comptes d’anar a donar el millor de nosaltres anem a cercar el que gairebé a tots no ens manca i sobra.

Un altaveu no pot certament reemplaçar a un estel o a un àngel, i si l’hivern ha arribat al magatzem no és menys cert que la Pau que ve de Dalt senyoreja en el Portal i ens aixopluga en la veritable joia de compartir la crida alenada arreu i  a tots en el Pessebre del Món.

La Festa de Nadal, pòrtic de la Pasqua, comença de nit, a la Sinaxi del Gall i es transporta a les cases, a les gents i a les famílies, als amics benestants o dissortats, perque Déu és amb Nosaltres i on Ell és, la Pau s’imposa. Fem doncs alegrois i gatzara quan sentim la veu de l’Àngel o veiem la llum de l’Estel,  Déu se’ns mostra amb rostre humà, roman amb nosaltres, l’Univers desborda de joia!, ja no és hivern arreu, ja brilla el Sol de Justícia.

Escoltarem encara altaveus sorollosos i musiquetes atordidores, tenint tantes i tantes coses grans i meravelloses per contemplar?

L’experiència de la Manifestació del Fill de Déu no pot ni deu passar en segon terme dins el nostre seny, anteposant la contemplació de l’apologia del mercantilisme en grau supí en les nostres vides en detriment de la nostra salut moral, psicològica, àdhuc l’espiritual.

Fem confiança a la crida; entre núvols, ja s’entreveuen l’Àngel i l’Estel que vénen a cercar-nos per conduir-nos a Betlem, anem-hi tots sens tardança, Déu es nat!

Déu ens doni, doni a tothom amb escreix, Bones i Santes Festes.

COMPARTIR