Ciutadans ha estat des de la seva fundació entre nosaltres, de vegades amb més notorietat de vegades amb menys. Ha estat a partir de l’any 2010 que una sèrie de ciutadans molt més implicats en la vida social i política de Mataró ens hem unit al projecte, i aquest s’ha revitalitzat.
El fet que Ciutadans no es presentés en les últimes eleccions municipals ha creat un cert desconcert. El plantejament era solament presentar-se en els municipis on tingués un projecte local sòlid i estructurat. I no com d’altres organitzacions polítiques, presentant-se amb plataformes electorals amb equips dubtosos i programes elaborats quinze dies abans de les eleccions. Crec que aquesta mateixa honestedat electoral és la que en aquest moment està defensant Ciutadans, lluitant per materialitzar una tercera via amb UPyD, per no haver d’explicar als ciutadans perquè opcions que defensen el mateix es presenten per separat. Aquesta honestedat electoral és una part, indubtablement petita, d’un procés molt més ampli de regeneració política que des de la societat civil s’està reclamant a totes les forces polítiques.
El fet que Ciutadans no hagi concorregut a les últimes eleccions municipals a Mataró no ha de ser impediment per no estar presents en la vida política local. Fins i tot el fet que al no presentar-se en les últimes eleccions hagi possibilitat que el vot no nacionalista no es dividís ens dóna legitimitat per denunciar el que s’està fent amb aquest vot rebut.
Per exemple, ja hem criticat durament al Partit Popular a Mataró pel seu suport a CiU sense contraprestacions polítiques. En general aquesta és la tònica a tot Catalunya, ja que aquesta és una estratègia presa des de les més altes estades, el suport barat a CiU. Però aquí a Mataró s’arriba a l’extrem: el suport ha estat gratuït. I aquesta política local, ja està creant una forta desil·lusió i desconcert entre els votants no nacionalistes. Per això es fa més necessari que mai la nostra presència, ja fa anys que entre els votants del PSC no s’entén el seu compromís amb les polítiques més radicalment identitàries que han practicat, però anem pel mateix camí de no entendre què defensa el PPC amb el seu servilisme a la política de CiU.
