Tertulians

Xavier Amat.  Periodista
374

Des del seient del costatRegidors que ja no ho són perquè els van deixar de votar, presentadors de televisió el darrer programa dels quals va ser un fracàs absolut, directors de diaris que encara s’han de disculpar per evidències clares de manipulació en les informacions publicades en els rotatius que encapçalen, professors universitaris que ningú no ha dit que siguin els millors de la seva especialitat i que en comptes de preparar les classes tenen temps d’anar d’una ràdio a l’altra i d’una cadena de televisió a l’altra –són el zàping fet persona-, escriptors que es pensen que perquè saben lligar bé una paraula darrera l’altra a la pantalla de l’ordinador ja saben d’on venim i a on anem… Són descobridors de la sopa d’all, éssers que l’únic que fan és parlar en moltes ocasions al servei d’un determinat partit polític, i que, sobretot, en els darrers dos anys s’han convertit en uns experts totals de l’economia del món mundial. Però no només. Si convé també són experts en la situació dels països àrabs, en la collita de l’arròs, en la moda tardor-hivern, o en la inclinació adequada d’un velòdrom. Busqui per avui una cita al Google d’un escriptor grec – dels clàssics, no dels actuals – que sempre queda bé i semblarà un gran savi. Una manera fàcil d’omplir la programació mentre el conductor del programa pensa en la llista de la compra o en l’hora que va a casa el tècnic que li ha de reparar la caldera. I més d’un tertulià té la barra de deixar anar que el problema d’aquest país és la poca productivitat.

COMPARTIR