L’estiu ens dona una sensació de llibertat, d’espai i de temps més flexible. Sembla que, per fi, podem respirar. Però arriba el setembre i, amb ell, el retorn a la feina i a les rutines. I aquí és on molts adults comencem a notar malestar: cansament, desgana, irritabilitat, ansietat o aquella sensació de “no puc amb tot”.
Podríem pensar que només és mandra, o que el problema és no haver descansat prou. Però si ens aturem a escoltar més enllà, el cos ens està dient alguna cosa important: no és només tornar a la feina, sinó com vivim la nostra relació amb el treball, amb el temps i amb nosaltres mateixos.
Quan el cos protesta
El cos té un llenguatge propi. Potser notes tensió a les espatlles només d’obrir el correu electrònic. O et costa dormir pensant en tot el que hauràs d’afrontar. O sents un buit a l’estómac cada diumenge al vespre. Aquestes reaccions no són casuals: són respostes que s’han anat gravant al llarg dels anys, patrons interns que es reactiven quan entrem en un context que percebem com a exigent o amenaçador.
Moltes vegades, darrere aquest malestar hi ha un Pare Crític intern (segons l’Anàlisi Transaccional) que ens recorda constantment què “hauríem de fer millor”, que “no ens podem relaxar”, que “si no rendim, no valem”. Tornar a la feina al setembre, llavors, no és només reprendre tasques: és retrobar-nos amb aquesta veu interna que jutja i pressiona.
El guió de vida que es reactiva
El setembre també activa guions inconscients que arrosseguem des de la infància. Potser vas aprendre que per ser estimat havies de complaure, i ara dius “sí” a tot encara que et sobrepassi. O potser et vas acostumar a contenir les emocions per no molestar, i avui et costa expressar que necessites un ritme més humà. Aquests guions s’encenen amb força quan canviem de ritme: l’estiu ens ha donat un respir, però el setembre ens col·loca de nou dins del paper antic.
Què podem fer per cuidar-nos?
No es tracta només de “posar bona cara” i esperar que passi. Es tracta de fer un treball d’escolta i de cura. Aquí algunes claus:
- Escolta el cos. Abans de voler “arreglar” el malestar, dona’t permís per sentir-lo. Què et diu la tensió, la desgana o l’angoixa? Què necessites en realitat?
- Identifica la veu interna. Pregunta’t: és l’Adult que parla o és el Pare Crític? Quan reconeixes aquesta veu, deixes d’identificar-t’hi i pots començar a dialogar amb ella.
- Posa límits realistes. No cal començar el setembre assumint-ho tot de cop. Pots marcar petits límits: reduir reunions innecessàries, fer pauses breus, respectar horaris.
- Cuida els vincles. Comparteix amb algú de confiança com et sents. Quan el malestar es diu en veu alta, deixa d’ofegar tant.
- Crea petits rituals. Alguna cosa que connecti amb el teu cos i et doni arrelament: caminar abans de treballar, respirar conscientment, escriure tres línies al matí.
Del malestar a l’oportunitat
Encara que pugui semblar contradictori, el malestar que apareix al setembre pot ser una gran oportunitat. Ens mostra els punts on vivim desconnectats, les ferides antigues que es reactiven i els patrons que encara ens empresonen. Si en comptes de tapar-ho, ens atrevim a mirar-ho i treballar-ho, el retorn a la feina pot convertir-se en un camí de coneixement i transformació personal.
El cos i el vincle —amb nosaltres mateixos i amb els altres— ens ofereixen pistes valuoses. El setembre pot ser dur, sí, però també pot ser un moment clau per replantejar-nos com volem viure el nostre dia a dia. No només sobreviure a la tornada, sinó trobar una manera més autèntica i respectuosa de relacionar-nos amb el treball, amb la vida i amb nosaltres mateixos.
