A Roma m’explicaven que al compte li diuen “la dolorosa”, suposo que per l’ensurt que et donen als voltants del Colosseu. Barcelona, a poc a poc s’està convertint en un gran Passeig de Gràcia. Per sort, els romans tenen el Trastevere, i a nosaltres, sempre ens quedaran les Facultats.
La Universitat no ens ha preparat per al preu real del cafè i sembla que a molts tampoc per a la vida. Coincideixo en ambdues, però critico una. La Universitat forma ciutadans i les empreses treballadors (deia l’amic David). El problema és que ens fan creure que gràcies als estudis podrem prendre el cafè cada tarda a Pg. Gràcia. El primer, universitaris, és assumir que no sabeu prendre cafè. Sou addictes als cafès amb llet, curts de cafè i llargs de sucre. Tampoc us culpo al prendre’n de la màquina expenedora que porta allà des de Barcelona ’92, és barat i som estudiants.
Però encara que no em creieu, arriba el dia on comences a treballar, és igual on. Servidor ha transitat supermercats i centres comercials, aquí no ens cauen els anells. Només així comences a prendre un cafetó amb les teves amistats i els teus diners, i és també quan arriba el fatídic moment: “Ei feu-me Bizum. Són 1,38€ per cap”. Jo ho havia normalitzat, fins que vaig descobrir l’antídot: “Avui convido jo, la següent tu”. Gràcies, diables meus.
On vull arribar amb tot plegat? Que entenguem que tot està relacionat. Existeix precarietat juvenil i raons per continuar-la perpetuant. Bizum, que com moltes solucions tecnològiques ha facilitat aspectes de les nostres vides, és una conseqüència del sistema a favor del sistema. És una aplicació destinada a fomentar la individualització financera i a perpetuar una cultura egoista. L’èxit amb la joventut és la precarietat, com menys tenim, més difícil és compartir en una societat on la finalitat és la riquesa, no pas viure. L’avui convido jo i demà tu, és en termes majors avui pago impostos jo i demà vas tu al metge. A través d’un cafè i Bizum ens ensenyen que això està malament.
