Deconstruir per recuperar l’ètica

Carles Rocabert.  Exalcalde de Cabrera de Mar
935

Amb aquest eufemisme d’enderrocar proposo que retornem la dignitat al nostre paisatge i al nostre país. Per arribar on som no calien determinades actuacions i per la nostra autoestima bo seria recuperar aquell sentit estètic del que parlaven els clàssics i del concepte que l’home és la mesura de totes les coses.

Aquest estiu, com els darrers tres o quatre anys he voltat una mica, però sempre dins els països catalans. Els nostre país és bonic, molt bonic, tant de nord a sud com d’est a oest, però… hi ha massa  actuacions humanes que han sobrepassat en molt l’estètica, la mesura humana de les coses i en alguns casos fins i tot la mínima decència. El parador d’Aiguablava a la Costa Brava o els hotels de Cala Galdana a Menorca  són dos exemples que, fugint de la proximitat més immediata, poden il·lustrar el que vull dir.

Però no cal anar tan lluny ni només a la costa. A la nostra comarca tenim força actuacions memorables. Actuacions totes elles perpetrades no fa ni 100 anys. És a partir d’una data incerta de mitjans del segle XX que massa vegades s’hi ha valgut tot. Paradoxal! Com  més i millor vivim, pitjor és el nostre paisatge. No descobreixo res, és tan evident el que dic que sembla mentida que n’estigui parlant, oi?

I si hi féssim quelcom? Proposo que s’articulin mecanismes públics per decidir quines actuacions humanes han de desaparèixer de la nostra vista i ordenar-les per ordre de lletjor, impacte, repercussió social, votació popular o d’altre criteri que ens serveixi; i iniciar un pla d’actuació per executar el seu enderroc. Una administració intermèdia entre el govern de la Generalitat i els ajuntaments –mentre no es suprimeixin que facin alguna cosa de profit– seria la més indicada per desenvolupar a tot el territori el que caldria articular com una llei de país i de futur.

Segurament, molts de vostès pensaran, que difícil serà fer la tria: cadascú té els seus gustos!, és molt difícil trobar les maneres de fer-ho!, es necessitaran molts diners…! No és pas veritat. Ni és difícil, ni estic parlant de gustos. És tan evident el que destrossa –paisatge, il·lusions i dignitat– que ens posarem d’acord de seguida. Respecte del cost hi ha un instrument que fins ara ha servit per perpetrar aquestes bestieses o consolidar les del passat que es diu Urbanisme. I si comencéssim a fer-lo servir en favor de les persones i del país?

Necessitem objectius lloables, treball per realitzar i empreses comunes. Dignificar el paisatge pot ser una gran empresa en la qual la majoria ens hi puguem sentir implicats.

Que al nostre país no hi ha feina és una gran mentida, hi ha més feina que mai. Aquesta en pot ser una, però n’hi ha més. Que vulguem fer-la, que ens la deixin fer, només depèn, una vegada més, de nosaltres.

COMPARTIR