“Volem apropar al públic el valuós patrimoni de les masies, conscienciar i crear les bases perquè siguin protegides”

Text: Albert Calls  // Foto: Gemma Ponce
160

Josep Maria Rovira va néixer el 1961 a Mataró i viu a Cabrera de Mar. És professor de dibuix especialista en dibuix infogràfic, historiador, màster en Didàctica de les Ciències Socials, redactor del Pla Especial del Catàleg del Patrimoni Arquitectònic, Històric i Arqueològic de Cabrera de Mar i autor del web Cabrera de Mar: Arqueologia i Patrimoni: www.cabrerademarpatrimoni.cat, així com d’una vintena de documentals de divulgació del patrimoni de Cabrera de Mar i del Maresme. És també autor i coautor de diversos llibres i articles d’arquitectura i arqueologia. Va participar aportant infografies i animacions 3D i com a guionista al programa d’arqueologia de TV3 Sota terra (2010); al programa País km0, de La Xarxa TV, dedicat a Cabrera de Mar (2016); i al programa Els Divendres, de TV3 (2017), aportant infografies i continguts d’història. El seu darrer treball (2021) ha estat la col·laboració aportant uns documentals 3D a l’exposició ‘L’Enigma Iber’, del Museu Arqueològic de Catalunya.

 

El llibre ‘La Vall de Cabrera de Mar a l’Època Moderna. Les masies. Patrimoni en 3D’, que ha impulsat i coordinat, neix com un estudi multidiciplinari. A grans trets, quins temes s’hi tracten?

Sí, és un llibre coral escrit pels millors especialistes en història, arqueologia i arquitectura de la comarca i més enllà, aquest fet, és per a mi motiu de gran satisfacció. Al llibre hi ha diversos capítols que descriuen les tipologies i classificació de les principals masies de Cabrera, un estudi de la funció, ús i arquitectura dels espais que se li pressuposa a tota masia. I s’estudia a fons can Bartomeu com a exemple per a múltiples masies, així com hi ha d’altres capítols dedicats a les rajoles decoratives, els escuts de pany, l’enderroc i desaparició, l’agricultura, els elements d’exorcització, els retaules de l’església parroquial, les crisis a Cabrera, els carros de tracció animal, la família pagesa i la casa o Domus de Cabrera. És un llibre de divulgació pensat per a tothom, especialistes i no especialistes,  amb el valor afegit que hi predominen les il·lustracions 3D i fotos antigues i modernes.

En concret, quins autors i autores participen en aquesta obra?

El pròleg és de Francesca Español i els articles són de Joan Carles Alay, Ferran Bayés, Laura Bosch, David Farell, Joan Francesc Clariana,  Rosa Isabel Garí, Jaume Lladó, Antoni Llamas, Jaume Molinas, Francesc Navarro,  Feliu Novell, Benet Oliva, jo mateix i Enric Subiñà. Cal remarcar la qualitat i vàlua dels autors, no en va o són doctors en història o arqueologia, o màsters i premis Iluro.

El llibre el coordina i l’impulsa vostè des de la iniciativa privada. I s’emmarca en una sèrie. Quants títols falten per tancar-la, quins seran i on es poden adquirir?

El llibre que hem presentat darrerament és el tercer d’una col·lecció de quatre. El títol de la col·lecció és ‘La Vall de Cabrera de Mar. Patrimoni en 3D’. Cada llibre estudia una època històrica: així el primer és ‘La Vall de Cabrera de Mar a l’antiguitat. Ibers i romans. Patrimoni en 3D’; el 2n, ‘La vall de Cabrera de Mar a l’època medieval. El castell de Burriac. Patrimoni en 3D’, el 3r és ‘La Vall de Cabrera de Mar a l’Època Moderna. Les masies. Patrimoni en 3D’; i el 4t, que veurà la llum l’any 2023 si tot va bé, serà ‘La Vall de Cabrera de Mar a l’època contemporània. La fàbrica Ordeig. Patrimoni en 3D’. Els llibres es poden adquirir a la llibreria de Cabrera de Mar, a Índex de Vilassar de Mar, a Buc de Llibres i Dòria Llibres de Mataró i a Pórtico Librerías (on-line).

El seu treball al llibre, amb Ferran Bayés, se centra en la masia de Can Bartomeu. Quins temes s’hi tracten?

Bàsicament s’estudia l’arquitectura, l’evolució i les funcions i usos dels espais de la casa, les famílies que hi visqueren, així com les labors i feines pròpies de la vida pagesa, com feien el pa, el vi i l’oli, la trilogia dels aliments mediterranis. Hem volgut apropar de forma didàctica i molt visual els usos i funcions dels espais arquitectònics d’una masia.

Les recreacions en 3D del llibre ens acosten a la reconstrucció del passat. Per elaborar-les de quins documents parteixen?

Per a fer restitució virtual es miren el màxim de documents possibles, cal dir que en el cas de can Bartomeu no és restitució, ja que els elements arquitectònics de la masia existeixen. El primer és fer un treball de camp de documentació i consisteix en observar les restes arquitectòniques, fer esbossos i prendre mesures i fotografies. S’estudia la bibliografia específica, si hi ha intervencions arqueològiques, les memòries d’excavació. S’estudien també els paral·lels contemporanis i anacrònics, l’etnografia, les fonts i la bibliografia general.

Encara falta molt perquè la nostra societat estigui conscienciada que cal salvar el patrimoni? Es va avançant, però?

S’avança, però molt a poc a poc, falta molta conscienciació, sobretot cal que les administracions s’hi impliquin, i també falta més formació, des dels primers moments: Primària, Secundària… De fet, amb aquest treball es vol apropar el públic a aquest valuós patrimoni conformat per les masies, busca conscienciar i posar en valor aquest patrimoni per, d’aquesta manera, crear les bases perquè siguin protegides i llegades a les generacions futures.

COMPARTIR

FER UN COMENTARI

El teu comentari
Entri el seu nom aquí