Sense fer soroll, sense manifestacions ni aldarulls, en aquest temps de crisi una de les activitats més afectades per aquesta situació ha estat la cultura. Evidentment, tots els polítics volen el millor per la ciutadania. La diferència més notòria entre partits l’hem trobat sempre en les propostes culturals i d’educació. Ara d’això ja no se’n parla. Catalunya ha viscut dels
Som progressistes, som gent d’esquerres, som gent treballadora, pensem que la societat es construeix des de la llibertat i igualtat de totes les persones, som socialistes… però durant els últims anys, no hem trobat al PSC el missatge polític que esperàvem, amb una resposta real a les necessitats i demandes reals de la ciutadania. Des de fa gairebé un any,
La nova situació oberta a la capital del Maresme després del canvi de color polític al govern de la ciutat està resultant molt difícil tant pels qui governen per primera vegada com pels que han passat als bancs de l’oposició després de tres dècades llargues d’exercitar el poder. L’excepció a aquesta premissa serien els ecosocialistes d’ICV-EUiA, que gairebé es belluguen
Corre pels ajuntaments una mena de personal polític i d’alts funcionaris (no tots per sort), que dóna la sensació que mai han acabat d’entendre que l’art de quadrar les despeses amb els ingressos no forma part de la màgia o món de la fantasia. Són molts amatents que l’Ajuntament ho faci tot (i que el seu departament s’ampliï i ampliï),
Aquest consell, sovint utilitzat per explicar que allò que es pot aconseguir en la negociació és més beneficiós que els rèdits obtinguts amb el conflicte, hauria de sovintejar més en els afers públics en moments tan difícils com els actuals. La crisi que vivim és de tanta magnitud, que per sortir-se’n caldrà molt de consens i diàleg. És en les
Suposo que un periodista no hauria de dir que li fa mandra escriure de segons què o de segons qui. Però la veritat és que sí, que cansa, haver de posar el teu gra de sorra per assenyalar evidències i per sumar als d’un bàndol davant tanta farsa, tanta mitja veritat i tanta veneració (quinta)columnista cap a segons quins sinistres
El mes passat parlàvem del “Mataró sense lideratge” de l’alcalde Joan Mora. Tres dècades després del restabliment democràtic, Mataró pateix una deriva per la feblesa del govern de CiU i la poca traça del nou batlle. El lideratge, en canvi, és una de les qualitats que ha demostrat al llarg de la seva llarga trajectòria l’empresari Ramon Bagó, primer alcalde
El poeta i activista cultural argentoní Josep Lladó i Pascual va presentar en aquestes festes de Nadal i amb el suport del Centre d’estudis argentonins, el seu Recull Enciclopèdic d’Argentona, un impressionant volum de quasi 500 planes en el que mostra en format enciclopèdic la que podríem dir “història interior” de la vila. Ho fa mitjançant el corresponent apunt amb
Tornem a ser un país d’emigrants. I en tenim ben bé per vuit o deu anys. Avui serà un dia d’aquells que la gent amb poca imaginació recordarà el clàssic ‘Vente a Alemania, Pepe’ per mofar-se de la trista realitat que, francament, no fa cap gràcia. Els emigrants d’avui tenen poc a veure amb l’entranyable personatge d’Alfredo Landa. A més
L’Escola Pia de Santa Anna compleix aquest 2012 el seu 275è aniversari. La seva presència a Mataró, com en el seu moment –ara fa 150 anys– la del Col·legi del Cor de Maria, va ser en resposta a les necessitats de l’Ajuntament per poder formar els seus ciutadans. El 2 de gener de 1738, pràcticament un any després de l’acord
Comentaris recents