EL DOCUMENTAL DELS 15 ANYS. En paral·lel a la commemoració castellera, la productora Clack ha impulsat el documental 165, Regent Street, sobre la trajectòria de la Colla.
El documental va presentar-se el passat dimecres 2 de novembre al cafè cultural El Públic. Una proposta que ha estat dirigida per Óscar Fernández i Jordi Rovira, amb el suport de més de 20 persones que s’han volgut sumar amb entusiasme i dedicació al projecte.
Però també hi haurà també una presentació oficial, pensada per a un públic més multitudinari, en el marc d’una vetllada el dimarts dia 15 de novembre, a les 9 del vespre, al Teatre Monumental, d’entrada gratuïta. Des del 2 de novembre, tothom que vulgui assistir-hi, pot recollir les entrades tant a l’IMAC com a El Públic.
UNA COLLA AMB UN ASCENS METEÒRIC. Però, quines són les claus perquè la colla castellera de Mataró hagi fet un creixement progressiu tan important? Ho explica, des de l’entitat, el seu vicepresident, Cugat Comas: “S’entén des de fets com aconseguir ser la cinquena colla de gamma extra, arribar als 1.400 socis, tenir un local en molt bones condicions a l’Escorxador que financem al 50% amb l’Ajuntament i el gran suport humà que es rep.”
Precisament, el naixement de la Colla Castellera Capgrossos de Mataró cal buscar-lo a partir d’una crida que fa el periodista mataroní Espartac Peran, a través de Televisió de Mataró, en el programa Mataró a Sac, quan el presentava fa 16 anys. És a partir de la gent que truca i es mostra interessada, que comencen a construir-se els fonaments de l’entitat mataronina.
Els Capgrossos, al llarg dels 15 anys d’existència han anat imposant una normalitat que no existia, fins al punt que avui es trobarien a faltar si no hi fossin.
AMB VOCACIÓ I VOLUNTAT COMARCAL. Malgrat l’identificatiu plenament mataroní dels Capgrossos (en el nom i en la roba), un altre dels èxits que han aconseguit en aquests 15 anys és que des de la resta de la comarca es vegi l’entitat com a representativa dels maresmencs.
Aquest tret identitari és visible en les accions que s’impulsen i que permeten l’apropament de gent castellera de Mataró i del Maresme. El que sempre ha estat difícil, l’encaix comarcal, l’entitat l’ha sabut maniobrar amb bon ofici, prioritzant la construcció de castells a les places maresmenques: Premià de Mar, Vilassar de Mar (per la Festa Major de Sant Joan), Arenys de Mar, Canet de Mar, Dosrius o Tiana, entre d’altres localitats.
Els Capgrossos han anat fent camí i cada cop estan més a prop de les grans colles, en el marc d’un moviment que cada cap de setmana mou arreu de catalunya 6.000 castellers. El nom de Mataró, indubtablement, ja forma part del mapa casteller.
Un altre dels seus secrets, apunta Comas des de l’entitat, “és el mètode Capgròs: pas a pas i pis a pis. Ser molt curosos per portar els castells a plaça, evitar les caigudes. Altres colles aprenen de la nostra manera de ser. Així, a poc a poc s’ha anat assolint personalitat pròpia”.
TREBALLAR TOTS JUNTS, ‘FENT PINYA’. L’any passat 900 persones van anar amb la Colla al concurs de Tarragona i per Les Santes es compta amb uns 600. És habitual moure entre 200 i 300 persones. Per fer castells calen molts castellers.
I per això, un dels objectius és anar estenent-se com una taca d’oli. Els Capgrossos, a més dels assaigs que fan dos cops per setmana, aprofiten les actuacions per mostrar-se i anar incorporant persones a la colla: els “camises” i “samarretes”, com diuen, dues maneres de consolidar-se dins el grup, d’anar assumint compromis dins la pinya. A més, des de l’entitat tenen clar que tothom pot fer-hi alguna cosa. Un primer pas, pero, és acostar-se al local de la colla –a l’Escorxador, al Carrer Herrera de Mataró–, als assajos i començar a veure la dinàmica del grup.
I ARA QUÈ? EL FUTUR. Els Capgrossos, després de ser Colla de gamma extra, han assolit la torre de 9 amb folre i manilles en la Diada Castellera de Les Santes enguany a Mataró. Un detall important que s’ha de tenir en compte és que per descarregar-la necessiten ser unes 500 persones.
Amb aquests bons resultats, entre d’altres de visibles, l’entitat, després de 15 anys, es planteja com a objectius de futur segui consolidant-se, ampliar projecció i créixer amb més gent de Mataró i el Maresme.
Actualment assagen els dimarts i divendres, entre les 8 i les 11 de la nit, primer els nens i després els adults.
”Ens preocupa que al Maresme entenguin la nostra voluntat comarcal”, asseguren des de la Colla. En aquest sentit, dins de la seva estratègia de projecció desenvolupen tallers de castells als centres escolars, esplais o entitats i tenen moltes ganes d’apropar el món dels castells als instituts de Secundària.
TREBALLAR EN PINYA. Els Capgrossos, com tots els castellers, fan pinya, una tasca conjunta. “El món casteller dóna un exemple que ha de ser entès tant en el camp de l’ensenyament com el de l’empresa, la manera de treballar, el sentiment comú, és exportable”, assegura el vicepresident de l’entitat.
Els castellers mataronins mantenen, a més, molt contacte amb d’altres castellers catalans, com els de Lleida o els de Vilafranca; i la coordinadora de colles que hi ha, serà presidida l’any que ve per un membre dels Capgrossos.
D’altra banda, enguany, la Diada Castellera dels Capgrossos ha passat a dir-se “Mariona Galindo Lora”, en record i homenatge a la jove castellera morta ara fa cinc anys en un malaurat accident.
TRIBUNA Maresme dedica en aquest número unes pàgines especials, amb diversos articles, a aquesta fita històrica que comporta la consolidació d’una entitat que ha esdevingut ja tot un símbol, tant de Mataró com de la comarca:
– Toca fer pinya. Saül Gordillo
– Fer pinya: un sentiment únic. Cugat Comas
– Una història universal amb protagonistes de Mataró. Clack Produccions
