Si el mes passat comentaven els sentiments que desperta la situació psicosocial de les festes de Nadal i Any Nou en el món occidental, aquestes també tenen un caràcter d’avaluació… ”sumativa”, és a dir, que encara no és una avaluació final.
Però sí que, en haver de mostrar les nostres habilitats socials per un cantó – per l’augment dels contactes familiars, amicals i comercials- i l’acabament de l’any per l’altre, aquestes festes, suposen d’una forma conscient i inconscientment, una espècie de valoració de com estem, personal i socialment parlant.
Una mostra específica en són les notes escolars del primer trimestre del curs escolar, tot i que aquest, pel calendari escolar, hagi acabat per molts estudiants ja fa uns quants dies.
Entrelligats amb els resultats obtinguts, hi ha les recompenses que hi estan adscrites: vull dir que, moltes vegades, lliguem estretament els resultats escolars amb allò que desitjaven els nostres fills, de manera que si la cosa no ha anat bé, tampoc aniran bé els regals… dels Reis. Com es diu ara, “Ja t’ho dic ara”: molt mal fet! (molt malament, com diuen a parvulari), confusió total!: els regals de les festes són de les festes, no són del col·le.
Els resultats del col·le, són del col·le, i tots els alumnes saben que a casa aquest resultats no seran ben acollits, però sobretot, per damunt de les autojustificacions, la majoria de vegades saben que és una conseqüència del que han fet…vull dir, del que no han fet. I si el nostre fill o filla no pot sentir el malestar que genera tenir males notes, siguin justes o injustes, no en traurem res de castigar-lo.
Ens trobem encara en un moment recuperable, sempre i quan en parlem amb calma i intentem entendre i fer entendre que un fracàs –una mala nota- és el motiu principal per aprendre el que no hem de fer, i per tant, poder albirar el que hem de fer.
Serveix per alguna cosa recriminar, castigar, enfocar i donar culpes, etc., com no sigui per enterbolir les situacions i no aprendre de l’experiència? En traiem alguna cosa del mal humor i les recriminacions i càstigs que a vegades comporten unes males notes???.
De fet, les avaluacions, totes les avaluacions, no es fan amb el propòsit d’obtenir càstigs, sinó amb la finalitat d’analitzar on són i quins els errors i proposar vies de millora. Si no és així, no tenen sentit, com no sigui el d’espantar per les conseqüències, i amics meus, quan el nostre cervell s’espanta, no està per romanços: ataca o fuig, amb la qual cosa, no resol pas la situació, sinó que aprèn a fugir-ne o a tenir por, tal qual.
Ah, i un secret que no sé si em portarà problemes: en el camp de l’ensenyament, a vegades, les notes del primer trimestre de curs serveixen per avisar que la cosa és seriosa; és a dir, pels profes, és una manera d’advertir que “t’hi has de posar, carinyo!”, i per tant, acostumen a ser més estrictes en el moment de valorar el rendiment de l’alumnat.
Quan la preocupació pels mals resultats escolars es torna repetitiva i no ens permet trobar-hi solucions efectives, és lògic que consultem en primer lloc l’escola, el professor/a, i evidentment, si cal, els especialistes en les dificultats d’aprenentatge com són psicopedagogs i psicòlegs escolars.
Bones Festes i una bona entrada al nou any. Sembla que n’esperem molt, oi?
