Mandy Jenkins, Cap de Notícies de Storyful, s’inspira en un iceberg per a descriure la cobertura o l’ús que fan els mitjans de comunicació de la informació que prové de les xarxes socials.
A dalt de tot, a la part visible, hi ha les xarxes obertes com ara YouTube, Facebook, Twitter o Instagram. Per als mitjans representen la manera més ràpida d’informar a molta gent. Tot i això, també són una font important de notícies falses. Una mica més a baix, ja sota la superfície de l’aigua, hi trobem les comunitats privades o semiprivades. Com a exemples, Jenkins destaca Reddit, Gab, Discord o 4Chan. Tenen menys abast. Els usuaris parlen el seu propi llenguatge i és més difícil entendre com funcionen.
Després venen xarxes tancades com Whatsapp, Telegram o Snapchat. Tot i que principalment són utilitzades com a sistema de missatgeria, tant poden ser l’escenari de “la planificació d’un aniversari com la d’un atac terrorista”. Finalment, a la part més profunda de l’iceberg, hi ha l’anomenada dark web; aquells continguts difícils de trobar a Internet, ocults, invisibles, per a la majoria. Per exemple, l’activitat il·lícita. Es necessita un software específic com ara Tor per accedir a aquest tipus d’informació.
Tenint en compte l’anomenat iceberg de les xarxes socials, Mandy Jenkins considera que la informació flueix de baix a dalt, no necessàriament de manera lineal. En canvi, els mitjans cobreixen la informació que prové de les xarxes socials de dalt a baix, quedant-se sovint a la superfície. “Entendre com funcionen les xarxes i com la informació viatja entre elles és clau per a descobrir on s’originen determinades informacions”, apunta Jenkins. “Què fa que les notícies falses que corren per les xarxes funcionin (o no)?” es pregunta.
