L’etapa de la vellesa humana (fer-se Gran amb majúscules) ofereix avui un gran interès, doncs les descobertes sobre la variabilitat cronològica en el fet d’envellir, les descobertes neuro-cognitives sobre la conservació i manteniment dels circuits neuronals, així com el fet que en realitat no sabem per què envellim, em permeten avui obrir una petita sèrie d’articles sobre aquest període de la vida humana.
I per començar, us adjunto les principals idees del Dr. Ramon Bayés -un dels psicòlegs que ha influït en la integració dels psicòlegs en l’àmbit de la salut al nostre país- sobre el tema de la jubilació viscuda des de la seva experiència personal. Són aquestes:
1. Simplifica el teu entorn: ven o regala o desprèn-te del que no uses o contemples des de fa anys i no té per a tu un valor molt especial.
2. Si no t’agradava, no pots o no et deixen seguir amb el treball que feies abans de jubilar-te, explora un altra o altres activitats que gaudeixis fent-les.
3. Enriqueix la teva vida a través de contactes, personalment o a través del correu electrònic, amb col·legues, amigues/amics, joves, nens, etc., que et facin sentir viva/viu.
4. Intenta ser apassionadament creatiu/va; la vida no és repetició, és canvi.
5. Tracta de viure sempre amb atenció plena i intenta assaborir l’ara, sigui a través del ioga, admirant núvols, paladejant una tassa de te, escoltant música, rentant plats, practicant un esport, visitant malalts o conreant un hort. L’estratègia per aconseguir la felicitat consisteix no en desitjar el que ens falta sinó en gaudir del que no ens falta.
6. Contempla la teva vida sense jutjar, com si estiguessis a la part alta d’una muntanya i la veiessis transcórrer pel fons de la vall.
7. En algun moment reflexiona sobre aquest fet de vida que és la mort. Com assenyalen Sèneca i Montaigne, meditar sobre la mort és meditar sobre la llibertat. Qui ha après a morir ha desaprès a servir.
8. Tingues sempre projectes o objectius realistes pendents: sortir amb un amic, un viatge, llegir una novel·la, pujar una muntanya, recuperar la salut, etc. Però no condicionis la teva felicitat a què els mateixos es compleixin. Si no es realitzen, hauràs de seguir vivint en un aquí i un ara. El temps és un riu que flueix.
9. Permet-te moments de distracció superficial, a través de mots encreuats, solitaris, jocs d’ordinador, partits de futbols, anar de botigues o xerrades telefòniques intranscendents
10. Llegeix bons libres amb atenció plena i/o veu bones pel·lícules amb mirada activa. El bon cinema és una excel·lent escola d’aprenentatge de la vida.
11. Fes exercici regularment. Caminar encara que només sigui mitja hora diària demora l’aparició dels símptomes de deterioració .
12. Sigues generós amb els que t’envolten. Ofereix el teu temps, regala la teva vida, perdona, sigues compassiu, tracta de fer feliços a les persones que comparteixen amb tu una història, un temps i un espai . Qui s’enriquirà seràs tu.
13. I sobretot, intenta trobar-li sentit a la teva vida. Encara que et sentis feble i cansat, la teva vida segueix sent valuosa.
La teva vida és el teu viatge, només tu el pots córrer. La teva biografia és única i insubstituïble. I, mentre vius, el temps sempre és ara. En la nostra cultura de jove, guapos i rics, les persones grans tenim l’estereotip de gasives, reiteratives, pesades, lentes, irritables, rondinaires, oblidadisses, ineficaces i carrosses. Però també disposem d’exemples de persones centenàries que després de mostrar-se actives i enriquidores fins a l’últim moment de la seva vida, ens mostren que aquest model negatiu d’ancià no reflecteix una realitat universal.
Ens incumbeix substituir l’estereotip anterior per un altre: serenes, tolerants, flexibles, generoses, compassives, eficients, no repetitives, amb sentit de l’humor; demostrant amb el nostre comportament que una vida, plena i activa, pot perllongar-se molt més enllà de l’artificial frontera que ens marca la societat.
Fins el mes que ve.
