El fet “d’anar al psicòleg” quasibé mai és una decisió directa del Jo: sempre hi ha algú que ens suggereix la possibilitat o necessitat de fer-ho, un metge, un advocat, els pares, un amic o amiga… quasibé sempre estan darrera o davant de la decisió de consultar.
En un primer moment, és el nostre jo que es sent “ferit” per haver de posar-se en mans d’algú altre a qui no coneixem. I per això, els psicòlegs tenim per norma no rebre pacients coneguts. Sembla contradictori, oi?
Moltes situacions de dubte i malestar emocional generen conflictes interiors caracteritzats per la dificultat de trobar-hi solucions, tot i haver-ho intentat. És llavors quan cal poder-ne parlar, no solament amb els qui ens coneixen, sinó, justament amb algú per qui serem “nous”, amb la qual cosa, aquells sentiments de compassió, o de molèstia o fins i tot d’ocultació, podran ser descoberts, poc a poc, però fora del seu context habitual i comprendre’n les autèntiques raons/emocions estrictament personals.
D’entrada però, heu de saber que abans als psicòlegs se’ls deia “El mag de la tribu”, però que de fet, són com el d’aquell acudit del que truca a la porta del mag i quan contesta “Qui és?”, exclama: Vaja frau de mag!
Justament, aquesta és la seva màgia: Que no ens coneix de res i que li haurem d’explicar tan clarament com pugueu què és el que ens passa, i no una vegada, sinó diverses vegades en versions diferents. Les eines d’intervenció de la psicoteràpia acostumen a ser força incruentes: res d’aparells, medicaments o fórmules màgiques o pseudocuratives, o fins i tot, pocs o cap test psicològic: els psicòlegs especialitzats en tractaments, els psicoterapeutes, són persones entrenades bàsicament en escoltar i ajudar a pensar sobre els propis sentiments i emocions.
El treball terapèutic, en psicologia, és més un acompanyament, una cooperació amb la ment de l’altra persona, que un farcit de receptes tipus metge. I per això, té un inconvenient molt dur actualment: a l’època de la velocitat, intensitat i superficialitat de la informació, el tractament psicològic és lent, reflexiu, i en no donar receptes, és la pròpia persona amb l’ajut del psicòleg, qui ha de descobrir els aspectes del seu món intern (pensament, emocions, història personal) que li estan dificultant una millor comprensió de sí mateix, que li permeti tolerar millor l’ansietat i reduir-ne els seus efectes. Es tracta de descobrir, ja no solament com funciona el nostre jo, aquest que li fa una certa resistència consultar al professional, sinó també, alguns aspectes que ens ocultem, tot i desconèixer que ho fem.
