Com si es tractés d’un pèplum de pèssim argument, si no fos perquè és una situació ben real, podríem considerar el rum-rum que s’escolta i les incerteses que hi ha a l’entorn del canvi de propietaris i els seus nous projectes per a can Sentromà.
És un indret que es troba a la Vall de Montalegre, entre el Maresme i el Barcelonès, on s’ha viscut sempre des de fa més de dos mil anys: des de la vil·la romana dedicada sobretot al cultiu i elaboració del vi laietà, a la casa rural romànica, gòtica i la del segle XIX. El conjunt del mas, la biblioteca amb importants fons privats (una part d’ells segons va transcendir públicament l’any passat traslladats a Màlaga), la capella, el jaciment d’època romana i un perímetre al seu voltant són Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN).
L’Associació d’amics de Sentromà, una entitat sense ànim de lucre, intenta protegir i donar a conèixer aquest patrimoni des de l’any 2005, si bé des de feia dècades, un bon nombre de voluntaris participaven de les primeres excavacions de la vil·la romana i comptaven amb la complicitat aleshores del Baró d’Esponellà, Epifani de Fortuny, propietari de la finca.
Ara es coneix que la família va vendre-la a una immobiliària que, sense més explicacions, vol tallar d’arrel els projectes culturals amb l’associació, vol impedir la seva entrada al recinte i convertir la finca en un part temàtic per a turistes amb una plaça d’espectacles taurins, un restaurant i sales de negocis. De moment la visita guiada programada al III Festival Laietània que ha celebrat actes de caire històric i cultural a diferents poblacions maresmenques, s’ha suspès. La preservació del patrimoni es presenta també difícil tot i l’empara legal.
Les incerteses s’aniran resolent i caldrà estar amatents al paper de les administracions i de la societat civil perquè no es malmeti el llegat cultural de can Sentromà.
