Entre mitjans de maig i de juny d’enguany, l’espai expositiu de Can Queralt, seu del Museu Arxiu va acollir l’obra figurativa d’Albert Romero, sota el títol: No tot són flors i violes, que va exhibir una selecció entre olis i dibuixos de prop d’una vintena de peces –algunes de recent manufactura i d’altres ja exhibides en espais com la Sala Parés de Barcelona ara fa un any– entre figuració, paisatgisme i bodegó, utilitzant com a tècnica l’oli sobre fusta i llapis sobre paper, en diversitat de mides i continguts.
Romero va mostrar en general una obra serena i tranquil·la, molt ben estudiada; res es va deixar a l’atzar. Domini del fons blanc, que en aquesta ocasió, no transmetia fredor, sinó una visió una poètica i harmoniosa. El dibuix era curós i explícit, desproveït de lligam o rectificació. També és de destacar la sàvia ordenació d’espais i utilització del color.
Tant pintura com dibuix estaven treballats de forma exquisida, amb delicadesa i seguretat tècnica, fet que prova que un artista veritable, pot realitzar obres originades en molt diverses tensions intel·lectuals o anímiques. No obstant això, el seu domini de la figura humana és més dispers, expressat amb més dificultat, tot semblant no sentir-s’hi excessivament còmode.
Tot i així, Albert Romero amb la invariable honestedat de l’artista, és capaç d’emocionar amb visió natural, i alhora fer-nos reflexionar davant solituds paisatgístiques o subjugar-nos davant enigmàtiques portes. Una obra acurada, realista, acadèmica si es vol dir, però que es manté viva, sense caure en formulismes buits.
La mostra s’acompanyava dels tastets de Marta Duran, que sota el títol de “Marges”, i fins a finals de juliol, ofereix una sèrie de peces, oli sobre cartró, a través d’una molt particular aplicació de l’abstracció -–també hi ha paisatgisme–, la utilització d’un pinzell vehement i potent, que escampa diverses textures i gruixos, densos, intensos i compactes, tot aconseguint una obra cromàticament viva, alegre i lluminosa.
