Joaquim Bartra: Sentit de l’humor singular i exquisit

Marta Teixidó.  www.cuadrosdeunaexposicion.com
429

“L’humor més audaç per l’espectador més intel·ligent”. Amb permís del lema de la famosa revista satírica La Codorniz d’entre els anys 40 i 80 del segle passat  (La revista más audaz para el lector más inteligente), la segona tanda de dibuixos que Joaquim Bartra exhibeix a l’Ateneu Caixa Laietana fins quasi finals d’aquest mes de gener –la primera va ser al març de 2009 sota un títol sense gaires complicacions: Més dibuixos– continua mantenint una ironia elevada a la màxima potència, amb un sentit de l’humor càustic i sarcàstic, que podria perfectament enquadrar-se amb el tarannà de l’esmentada publicació.

Ple de detalls únics que fa que l’espectador hagi de fer l’esforç de parar atenció a cada una de les obres –en algunes, fins i tot s’ha de mirar amb lupa per copsar particularitats i expressions de rostres– en tots i cada un dels treballs, no tan sols hi ha minuciositat, sinó temperament de tots els estils, amb una bona dosi de “mala llet” generalitzada.

Bartra no se n’està de fer una crítica a la societat; n’ha pogut copsar masses misèries a través de la seva professió. La seva mirada d’advocat de 75 anys, per tant ja jubilat, el seu traç, àgil i dinàmic, però alhora ferm i curós, fa que l’obra de Bartra sigui perfectament encabida com una branca més de l’art, concretament de la caricatura i el dibuix satíric.

Però si el dibuix és acre i corrosiu, els títols no tenen pèrdua i arrodoneixen la provocació i la mordacitat de l’obra de Batra. Així podem trobar apel·latius com “Un món feliç”, on es veu un munt de gent passant per un laberint estret, “Error bíblic ”, una singular i esperpèntica visió de Salomé portant el cap de Juan el Bautista. La lascívia de “El botxí sentimental”, la dura crítica als artistes abstractes amb “Flora i el pintor de moda – Retrat”, o l’enrenou quasi teatral, però dur i punyent d’“Homes, dones, i bèsties”, són exemple de l’aguda crítica de Bartra al món que li ha tocat viure, i que plasma sense contemplacions ni demanar permís a ningú, punxant i burleta, per a gaudi de parroquians i nous coneixedors de la seva obra.

COMPARTIR

FER UN COMENTARI

El teu comentari
Entri el seu nom aquí