Perspectives negatives de l’art i les humanitats

Marta Teixidó.  www.cuadrosdeunaexposicion.com
398

Fa uns dies, els mitjans de comunicació recollien l’informe realitzat per la Fundación Artey Mecenazgo, impulsada per “la Caixa”: El Mercado Español del Arte en 2012, una radiografia econòmica sobre galeries, cases de subhastes i col·leccionisme al nostre país.

Les xifres són d’una claredat diàfana: en els últims deu anys, el mercat de l’art va tenir un creixement del 87%, molt per sobre del conjunt de l’economia espanyola. Però aquest creixement s’ha estancat en els últims anys. Entre 2007 i 2011 el sector va caure un 33%. L’estudi alerta sobre una absència de dinamisme del sector i situa els preus mitjans de l’art a Espanya molt per sota de la mitjana europea. Les obres més cares d’artistes espanyols es venen fora d’Espanya.

La cultura del col·leccionisme està endarrerida, en comparació amb altres mercats més desenvolupats, i per a més inri, la major part dels incentius fiscals espanyols s’apliquen únicament al patrimoni històric.

D’altra banda, en els últims dies de setembre es van donar a conèixer els pressupostos generals de l’Estat per a 2013. El sector de la Cultura ha tornat a ser un dels més castigats, en descendir la seva partida un 19,6% després d’haver experimentat el 2012 una retallada de més del 15%.

D’aquesta manera, la política cultural rebrà l’any que ve 721.710.000 d’euros enfront dels 897.520.000 d’euros de 2012. Entre els descensos més acusats pel proper any hi ha el capítol destinat al foment de les indústries culturals, que cau més del 50% i se situa en 32.860.000 d’euros. Un exemple el tenim en el Museo del Prado, que redueix el seu pressupost en un 14%, i disminució de subvencions a publicacions que abasten els diferents àmbits de les humanitats (art, música, cinema, teatre, dansa, etc.), i on la distribució es limitava a biblioteques, subscripcions i escasses llibreries… que pagàvem entre tots, i que cada vegada abraçaven un públic més escàs.

Davant aquestes dades, les perspectives són molt negatives, si des dels centres educatius no es potencia la formació humanística, partint de la base que els primers interessats han de ser mestres i professors. Les humanitats proporcionen sentit comú, generositat i obertura en l’ànima humana, sublimar la Bellesa i fugir de la mediocritat.

El sentiment i l’admiració que provoca contemplar les grans obres de l’art, no pot quedar sotmès a una evolució humana, on prima la tècnica i on la virtualitat dels mitjans digitals domina i controla el pensament. Han de ser precisament els artistes, en tots els àmbits, amb coneixements profunds i amor per l’art, els que han de refer la malmesa situació de les humanitats, amb esperit emprenedor i reivindicatiu.

COMPARTIR

FER UN COMENTARI

El teu comentari
Entri el seu nom aquí