Reflexions: art ‘versus’ economia

Marta Teixidó.  www.cuadrosenunaexposicion.com
395

Un dels sectors que més pateix en l’actual context de crisi econòmica, és sense cap mena de dubte, l’art. La manca de vendes davant la caiguda del mite de l’art com a inversió econòmica i d’estalvi, l’excessiva oferta artística, l’aparició constant d’elements vinculats a les noves tecnologies i un sistema educatiu massa tecnificat, i poc donat a l’intel·lecte i les humanitats, estan configurant una societat que abandona vertiginosament tradicions com la del col·leccionisme, per endinsar-se sense més en la diversió i en la fugida de la quotidianitat.

Fins i tot l’edició 2012 d’ARCO se’n va ressentir del nivell de vendes. Tot i haver passat quasi mig any, és bo donar dades del seu resultat, com a via il·lustrativa: de les 215 galeries de més de 30 països, pocs privats varen treure el talonari o exhibir la targeta de crèdit, i només les institucions museístiques oficials varen generar compres. El Reina Sofia va invertir 800.000 euros en 17 obres. El CGAC (Centre Gallec d’Art Contemporani) de Santiago de Compostel·la, va realitzar “inversions artístiques” per valor de 100.000 €.  El CAC (Centre d’Art Contemporani) de Màlaga, també va fer dispendi d’uns quants mils d’euros, amb 9 obres que se sumen a les 650 de la seva col·lecció.

És a dir, que amb els diners de tots els espanyols (els que treballen i els que estan en atur), i tenint en compte les retallades que estem patint, el dèficit de l’Estat, etc., aquestes organitzacions han tingut el valor de gastar milions d’euros en obres d’una solvència més que discutible. No els afecten les reduccions pressupostàries? Quins interessos hi ha pel mig? I al 2013, disposaran de quantitats similars?

L’entorn artístic espanyol està patint una autèntica transmutació, fins a tal punt, que es comença a qüestionar la continuïtat de moltes galeries -a Barcelona ja n’han tancat tres d’importants-  com a forma de venda i exhibició, la qual cosa perjudicaria greument la possessió d’art en mans privades, i han de ser aquestes les que per traspàs o herència, han d’alimentar els fons de museus o fundacions artístiques.

No són temps de realitzar compres amb pressupostos públics, i l’Estat espanyol no li ha quedat més remei que servir d’exemple, deixant anar el quadre La Resclosa de John Constable, en mans de la baronessa Thyssen, que el va subhastar a Sotherby’s  per prop de 25 MM d’euros.

L’art ha de fluir de la societat i per la societat. I l’Estat ha de salvaguardar patrimoni, no acaparar-lo.

COMPARTIR

FER UN COMENTARI

El teu comentari
Entri el seu nom aquí