La revolta poètica (1964-1982)

Marta Teixidó.  www.cuadrosdeunaexposicion.com
377

En una de les seves sentències, el filòsof grec Aristòtil (any 384 aC – 322 aC) va dir: “La història explica el que va succeir, la poesia el que havia d’haver passat.”

La frase defineix a la perfecció l’actual mostra temporal que la Fundació Palau ofereix fins al mes d’abril: La revolta poètica (1964-1982), una exposició més històrica que plàstica, si un es basa en el concepte habitual d’exhibicions, però no per això, menys interessant, ja que el seu muntatge, escenificació i la mostra d’algunes obres i objectes, bé mereixen l’atenció de la crítica artística.

Comissariada per Vicenç Altaió (poeta català, i director del KRTU d’Arts Santa Mònica) i Julià Guillamón, (escriptor i crític literari que des de 1994 publica els seus escrits a La Vanguardia), la mostra ofereix sense cap dubte, una lliçó d’història i de societat, tot i que a nivell de repercussió va ser la Nova Cançó la que va tenir una difusió més àmplia, gràcies als mitjans radiofònics de l’època.

Tal com ja s’ha esmentat, les arts plàstiques pròpiament dites, poden trobar-se en certa minoria: L’Automanifest d’Antoni Padrós de 1967, els collage de Narcís Comadira: Anuncis impossibles (1973-1975), Eugènia Balcells i Horoscope (1972), la singular màquina d’escriure d’Eduard Arranz Bravo: The Noiseless (1971), etc.

Mereix, però, especial atenció la col·lecció de llibres de poesia: Llibres del Mall. El disseny de les seves portades es pot qualificar d’únic, i els volums, evidentment en l’actualitat gairebé es podria dir que són de bibliòfil. Antoni Tàpies va il·lustrar algunes cobertes d’aquests volums de poesia, però va ser principalment Joan Pere Viladecans qui en la majoria de les cobertes, utilitzava un emblema amb figures geomètriques, vectors, xifres i lletres. Un magnífic sentit del disseny i l’avantguarda, innovador i atrevit, de creativitat absoluta.

Dins de l’estètica Pop del moment, s’ha de posar èmfasi en l’exhibició de portades de discos, còmics, pin badgets, etc., que configuren tota una època i tot un entorn, viscut per totes les capes de la societat del moment. Un altre dels aspectes a destacar de la mostra és el cartell del Primer Festival Popular de Poesia, dissenyat per Josep Guinovart, que va tenir lloc al Gran Price de Barcelona el 26 d’abril de 1970.

Una exposició que al marge del seu aspecte històric i divulgatiu, artísticament pugui semblar llunyana, fins i tot “antiquada”. No obstant això, en els temps actuals, convida a reflexionar més sobre el context social i la seva metamorfosi, que no sobre els aspectes artístics, per altra banda, ja coneguts.

COMPARTIR

FER UN COMENTARI

El teu comentari
Entri el seu nom aquí