Bancs

Ferran Planell.  Escriptor
270

Encara veig, com si fos ahir, al pare renyant-me per no haver encertat la seva professió. Va ser el primer cop que a escola em feien emplenar un qüestionari d’aquells que indaguen sobre la situació familiar. Pel que fa a la mare vaig estar aplicat: “Sus labores” —per molt que més que les d’ella eren les nostres. Però bé, es veu que s’havia de dir així. Al pare li vaig posar “Banquero” i aquí vaig relliscar. Després de l’esbroncada em va quedar clar que el pare no era un banquer, era un empleat de banca. Se’m va explicar que hom pot dir carnisser a qui treballa en una carnisseria, però no pas banquer a qui ho fa en un banc.

I això del carnisser m’ha fet venir al cap l’escrit que aquests dies corre per Internet sobre un director de banc que entra a comprar en una carnisseria i l’amo de l’establiment el despatxa donant-li el mateix tracte que el que avui ens dispensen en anar a qualsevol oficina bancària. O sigui, d’aquella manera amb la qual a cap comerciant se li acudiria mai tractar a un client.

Un cop ja abandonada la infantesa i amb la lliçó ben apresa, durant la meva joventut se’m va insistir molt, per part del pare, en què seguís les seves passes. Erigir-se en un empleat de banca era assegurar-se un lloc de feina ben remunerat i per a tota la vida. Ai, si ara aixequés el cap.

Personalment, i no té res a veure amb la meva ascendència, els tinc tot el respecte als empleats de banca. El maltractament que avui patim per part de les entitats financeres, no és pas culpa seva. Dels banquers, llavors? No, no ens equivoquéssim pas. La culpa és nostra. En Carlos Torres, president del BBVA, ho ha deixat ben clar en els cursos d’estiu de la Universitat Menéndez y Pelayo de Santander. Per justificar l’allau d’acomiadaments —de llocs de feina ben remunerats i per a tota la vida—, sense envermellir un xic, ha deixat anar: “Actividades que antes tenían un valor añadido y que lo llevaban a cabo personas en oficinas, pues cada vez no son necesarias porque el cliente se relaciona con el banco de forma remota o digital. Nosotros vamos detrás de estos actos del cliente”.

Home, senyor Carlos Torres, no li negaré que segons quins tràmits i per a segons qui, poden resultar més còmodes fer-los per Internet, però molts d’altres i especialment també per a segons qui, si es fan de forma remota o digital és perquè vostès ens hi obliguen tancant oficines i reduint personal.

 

COMPARTIR

FER UN COMENTARI

El teu comentari
Entri el seu nom aquí