Cal una revisió de les intervencions no farmacològiques en la gent gran

Míriam Sorribas Cateura.  Neuropsicòloga i Coordinadora del Projecte de Vida (Fundació Vella Terra)
112

La no prescripció farmacològica (Woodford H., 2019) ha guanyat interès recentment, impulsada per una població que envelleix i viu amb múltiples afeccions a llarg termini. Davant aquesta realitat, es promou la necessitat d’enfocaments no farmacològics (ja que menys medicació no significa tenir menys cura). Els tractaments no farmacològics (TNF) poden ser eficaços en el tractament de diferents símptomes clínics i és probable que exerceixin un paper important en la prevenció primària i secundària de malalties pròpies de les persones grans. En general els TNF són ben acceptats, tenen efectes secundaris adversos mínims i es poden combinar amb altres TNF i amb tractaments farmacològics (Sietske AM et al, 2020). Aquestes intervencions poden beneficiar, a més, a diferents perfils poblacionals, des de persones amb trastorns afectius, o que conviuen amb deterioració cognitiva o persones grans sense cap risc de malaltia. Com a tal, els TNF tenen el potencial de tenir un impacte significatiu en la cognició, el benestar i la qualitat de vida. En aquest article revisarem alguns dels més significatius.

Un dels TNF més recurrents està relacionat amb la intervenció en les funcions cognitives. El seu objectiu és millorar i estimular no solament aspectes relacionats amb la memòria i altres funcions mentals, sinó també la qualitat de vida i l’estat d’ànim. De fet, existeix una gran base d’evidència internacional per a l’estimulació grupal que demostra un efecte beneficiós significatiu (Orrell M, et al, 2014).

Una altra àrea imprescindible de TNF té a veure amb els tractaments nutricionals i el seu objectiu de modificar la ingesta dietètica de micronutrients (vitamines i minerals) i/o macronutrients (proteïnes, greixos, hidrats de carboni) a través de suplements específics o combinats a través de la dieta. Malgrat l’evidència limitada sobre l’efecte dels tractaments nutricionals en els resultats cognitius i els importants desafiaments metodològics, les dades són prometedores (Jacoby R, et al., 2012).

L’entrenament amb exercici físic és, a més, un dels TNF més consolidats. Basant-se en una activitat planificada i/o estructurada que pot ser exercici aeròbic, entrenament de resistència, o exercici de cos i ment (p. ex., tai txi) té l’evidència d’obtenir un efecte positiu en la cognició global en gent gran (Zheng G., 2016).

La meditació, la teràpia lumínica per a la millora del somni (Cassidy-*Eagle E,2018), la intervenció en la comunicació, els tractaments multisensorials, la teràpia de la reminiscència i els tractaments basats en la música es classifiquen com TNF que tenen com a objectiu abordar múltiples resultats (cognitius, psicosocials, afectius, de comunicació i físics) de manera simultània. Algunes recerques recents han trobat evidències, concretament en la musicoteràpia, que mostren la seva eficàcia per a reduir l’agitació, l’ansietat, la depressió i altres símptomes neuropsiquiátricos (Abraha I, et al., 2017).

Una altra troballa important té a veure amb l’efectivitat dels TNF sobre el dolor crònic. Les persones grans que usaven intervencions no farmacològiques i prenien analgèsics tenien punts de comoditat percebuda més alts i punts de dolor més baixos que aquells que només usaven analgèsics (Shropshire M, et al., 2019).

En conclusió, se suggereix com a imprescindible l’ús de les intervencions no farmacològiques en general, adaptades a les experiències personals i podent-se combinar entre elles segons les necessitats, per a optimitzar la qualitat de vida en la persona gran.

COMPARTIR